Què crea més problemes, les drogues o la prevenció sobre drogues?

Una vegada més, en Carles Sedó ens obliga a reflexionar i dispara per sota la línia de flotació. El debat està servit…

cero drogas prevencion

Qualsevol generalització té riscos, així que tenint en compte que hi ha molts tipus de drogues, maneres de relacionar-se amb elles, i models de prevenció sobre els problemes associats al seu consum, qualsevol afirmació s’ha d’agafar amb pinces. Amb aquest article només cerquem generar reflexions.

Per fer prevenció sobre drogues sovint ens basem en alguns pressupòsits més que qüestionables. Com ara que el balanç del consum sempre és negatiu i que, quan no ho és, ho acabarà sent-ho en el futur. Com ara que els efectes indesitjables que provoquen són objectius mentre que els desitjables i plaents són relatius i qüestionables. Com ara que a nosaltres –els qui fem prevenció– ens interessa la salut de tothom mentre que qui consumeix drogues, la salut no l’interessa gens, ni tan sols la seva pròpia. Aquest usuari tampoc es preocupa de la qualitat de les drogues que usa, està disposat o disposada a qualsevol cosa per tal de prendre’n i no pararà fins que tothom que té al voltant acabi consumint.

Fidels deixebles de Maquiavel, qualsevol cosa sembla vàlida per tal d’aconseguir que, especialment adolescents i joves, no en consumeixin. Està permès distorsionar la realitat, vestir de ciència el que és ideologia o maximitzar els seus efectes negatius. Podem presentar allò que pot passar (la possibilitat d’un problema) com allò que passa (el problema és una realitat). Tenim l’autorització d’estigmatitzar qui en pren i dividir les persones en dos grups: qui fa les coses bé (no es droga) i qui actua malament (ho fa). El primer grup es preocupa per la salut, té personalitat, sap actuar, pren decisions i sap què vol. I el segon té ànsies de trobar-se fatal, no pensa ni decideix i es deixa portar i mai n’ha consumit per la seva pròpia voluntat sinó perquè ha estat víctima de la maldat de les persones consumidores que l’han pressionada.

I pel que fa a les metodologies que apliquem no tenim cap problema en que la nostra pràctica contradigui allò que defensa el nostre discurs. Expressem que han de ser elles i ells qui han de decidir què volen fer amb les drogues deixant clar que han de decidir no usar-les. Recordem que no s’han de creure afirmacions simplistes i categòriques (de col·legues que prenen drogues) amb afirmacions i tòpics que se situen a l’altra banda del pèndol. Critiquem que les persones que les usen només parlin de les seves virtuts i bondats mentre nosaltres fem el mateix i només donem a conèixer els seus riscos i impactes indesitjats.

Tot plegat no ajuda a adolescents i joves a prendre les seves decisions, a decidir quins riscos volen córrer i les conseqüències que es podran derivar, a gestionar els seus usos de drogues aprenent de les experiències, a tenir permanentment una actitud crítica (amb les farmacèutiques, amb la societat de consum, amb el tràfic de drogues i els seus impactes al Nord i al Sud…), o a controlar amb prudència el plaer i el dolor.

El concepte de sobirania incomoda a qui ostenta el poder. L’oligopoli elèctric persegueix l’autoproducció energètica, el polític l’autoorganització, i a qui treballem en temes de salut ens incomoda que les persones decideixen què fer amb el seu cos i amb la seva ment.

Quan una droga la prescrivim nosaltres és un medicament i quan les persones se l’autoregulen és un tòxic.

La preventologia majoritària –que no deixa de ser un altre abús de poder– afavoreix la desinformació, la por a les drogues, l’estigma de qui en pren, la negació d’una part de la realitat, la doble moral i poca cosa més. Mentrestant les persones consumidores d’algunes drogues –que no són realitat sinó desviació– hauran de caminar soles en un món de plaers i riscos.

I, ja se sap, consumir sense una educació crítica en el consum i en el consumisme, ens empeny irremeiablement cap a un ús compulsiu (de mòbils, cotxes, futbol, inconsciència, televisió, religions o drogues).

Què crea més problemes, les drogues o la prevenció sobre drogues? No ho sabem.

El que sí tenim clar és que moltes persones acabaran tenint problemes associats al seu ús, tinença o venda, perquè el model de preventologia dominant només ha donat i contemplat una opció: no. Ja fa anys que bufen nous vents, només falta que alguna gent obrim finestres.

Carles Sedó: De formació treballador social i pedagog, ha treballat en l’àmbit de les drogues des de 1986 en ajuntaments i en el tercer sector, i ha participat en moviments socials en l’àmbit del consum crític, la reducció de riscos i les noves polítiques de drogues. És tècnic de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Font original : social.cat

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.