L’heroïna torna a Espanya sota el paraigua de l’èxit social de la cocaïna

Tot i ser minoria apareixen nous usuaris i nous patrons : joves que li han perdut la por i via esnifada o fumada.
 
L’epidèmia de la cocaïna no ha aconseguit eradicar la de l’heroïna. Una plaga de conseqüències letals en els anys 80 i que ara remunta veloçment a Espanya. Diversos són les dades que confirmen aquest increment: es disparen les incautacions policials, es consoliden les xarxes de distribució, creix la producció a l’Afganistan, baixen els preus i es desdramatitza el seu consum convertint-se, per a alguns, en un esnobisme esnifar o inhalar heroïna. Sense perdre de vista als nous toxicòmans que no deixen d’engrandir les llistes d’addictes que la prefereixen injectada.

Ja no és casualitat que durant el 2009, les diferents policies espanyoles incautessin el triple d’heroïna que l’any anterior. En aquestes operacions acostuma a intervenir el factor sort, però aquest no ha d’ocultar una realitat: «L’oferta s’ha disparat i els traficants estan introduint als camells lots d’heroïna perquè l’ofereixin als seus consumidors de cocaïna«,.
Així s’entén que el 2010 s’incautessin de 446 quilos d’heroïna, una quantitat altíssima. D’acord amb les últimes operacions policials, aquest any, les estadístiques tornaran a disparar-se. Només a Catalunya, els Mossos d’Esquadra ja han confiscat el doble d’heroïna que en tot l’any anterior, gairebé vuit quilos.

Droga marginal i en extinció ?

Però no ens havien dit que aquesta era una droga marginal i en extinció? Al contrari, torna a estar en voga perillosament. Encara que sembli mentida, els joves li han perdut la por i la proven. Gairebé tota l’heroïna que entra a Espanya prové de l’Afganistan, país on la plantació del cascall – flor de la rosella de la qual s’extreu l’opi per fabricar la heroïna- va créixer el 59% el 2009.  
S’assumeix ja com una realitat que després d’aquest sobtat i brutal increment en la producció hi ha l’interès dels talibans, que han trobat en el tràfic d’heroïna la seva principal font d’ingressos econòmics. Les grans màfies turques s’han fet amb l’última baula del negoci i contracten delinqüents búlgars i albanokosovars per al seu transport per Europa des dels magatzems ubicats a Bulgària, Romania i les antigues repúbliques soviètiques. 
Fa pocs mesos, la llavors delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Carmen Moya, va advertir que la societat ha d’ «estar alerta sobre un possible augment del consum de l’heroïna en els pròxims anys«. Mentre que Luis Boronat, director del Projecte Home, va alertar sobre «la irrupció de nous consumidors«.

Els nous usuaris encara són una minoria
No s’equivocava. Els nous usuaris d’heroïna encara són una minoria, però hi ha els joves que els caps de setmana, després del consum abusiu de cocaïna, utilitzen l’heroïna per contrarestar els efectes de la primera. Amb aquesta finalitat, el cavall es consumeix esnifat pel nas, en forma de ratlla. És precisament aquesta pèrdua de temor davant d’una droga que a finals dels anys 90 va aconseguir guanyar-se amb mèrits el títol de letal i marginal la que preocupa als especialistes.

Altres grups experimenten alternant les ratlles de cocaïna i d’heroïna en una mateixa nit. «És un colocón molt més porc, de ionqui, diferent. Es tracta de provar«, explica un jove que ha provat la combinació. Fumar xinos – heroïna cremada sobre paper d’alumini – és una altra antiga modalitat que torna amb força ia la qual fins i tot se li ha rebatejat amb el nom de caçar el drac, en al · lusió a les figures que conforma el fum dens i negre de la heroïna que cal aspirar per aconseguir l’efecte tòxic. «L’han deixat de veure com una droga marginal. No la injecten, l’esnifen, la inhalen i no li tenen por«, explica el psicòleg Antoni Tejero, expert en toxicomanies de l’Hospital de Sant Pau i que corrobora l’avanç.

L’heroïna encara segueix aquí.
Molt a desgrat, Esther Henar, una dona que treballa amb toxicòmans des de 1985 i que dirigeix ​​la sala de venopunció que l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) té a les Drassanes de Barcelona, ​​també confirma el creixement. Ella mai ha abaixat la guàrdia, encara que reconeix que la relaxació ha estat general. Barcelona és la capital amb un cens més elevat d’heroïnòmans que s’injecten.
Només a la Sala Baluard van mensualment una mitjana de 800 persones a punxar-se en condicions d’higiene i seguretat. Encara que aquí la cocaïna és la droga líder, Henar reconeix que els seus usuaris creixen setmanalment. Només en l’últim trimestre de l’any passat, es van comptabilitzar 366 venopuncions més de les prop de 1.500 comptabilitzades mensualment. «Alguns no volen mirar, però l’heroïna segueix aquí«, adverteix.

One thought on “L’heroïna torna a Espanya sota el paraigua de l’èxit social de la cocaïna”

  1. Quina obsessió per a mantenir la gent amb por… Realment es creu que aquest és un bon sistema educatiu i preventiu?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.