Decàleg per millorar l’eficàcia de les campanyes sobre drogues. Què fer i què no fer!

Les campanyes publicitàries sobre drogues sempre han provocat un dubte sobre la seva eficàcia. La por, el moralisme, o la simple info dels efectes han estat diana de les critiques davant les campanyes institucionals. 
Article : Mapa de millora de les campanyes sobre drogues per ser més eficaces. Escrit per: Manolo Romero i Joan Carles March  
 Per ser més eficaç en les campanyes sobre drogues és bo llegir el llibre COMUNICACIÓN y SALUD, NUEVOS ESCENARIOS y TENDENCIAS del qual és un dels editors Aitor Ugarte, editor alhora de la Revista de comunicación y salud.

 
Llegim, en concret, l’article Estratègies de comunicació per prevenir el consum de drogues: alguns apunts sobre les campanyes als EUA i Espanya i ens trobem aspectes que ens agradaria compartir: 
1. Arribar veritablement a l’audiència que es vol assolir i amb la freqüència d’exposició desitjada. Per això són necessaris millors estudis de segmentació i d’anàlisi de públics objectiu 
2. És important promoure un moviment social al voltant de la campanya mediàtica que provoqui una altra forma de comunicació, la interpersonal, i aconseguir que es parli d’ella en altres entorns: amics, família, escola, etc. És el que Flay i Sobel el defineixen com «suplementació«. 
3. Profunditzar en els mesuraments científicss de les campanyes i els seus efectes. Per això suggereixen més estudis amb la metodologia de grup de recerca i grup de control. 
4. Flay i Sobel repassen 3 formes fracassades d’encarar les campanyes: L’OBJECCIÓ MORAL al consum de drogues; el foment de la POR a les seves conseqüències i l’APROXIMACIÓ OBJECTIVISTA basades en quines són les propietats frisicoquímicas de les drogues i les seves conseqüències per al cos humà .



5. Cerca de l’enquadrament adequat a cada actuació comunicativa, seguint els ensenyaments de la teoria del framing (Goffman, 1974). A Espanya, és molt evident que la societat no ha superat l’enquadrament «heroïna» en la seva actitud davant del consum de drogues i les seves conseqüències. 
6. Creació de metàfores poderoses que siguin capaços d’afrontar les actuals «a favor del consum«. 
7. Investigar l’eficàcia de les campanyes, avaluant les premisses de partida, el procés, l’impacte i l’eficàcia. I publicar aquestes avaluacions de manera que tots els interessats puguin aprendre dels errors i encerts dels altres.


 
8. Promoure encara més les campanyes que ja s’estan desenvolupant de manera interactiva a través dels nous mitjans de comunicació. No en va el 63% dels nens i adolescents de 10 a 18 anys prefereixen Internet a la televisió. 
9. Afrontar amb imaginació i rigor el problema de la hipersegmentación de públics i de canals. A les variables sociodemogràfiques clàssiques (edat, sexe, classe social, estudis, etc.) Cal afegir altres noves com diferenciar entre cercadors de sensacions (sensation Seekers) o no, actuals usuaris de drogues o no, aspectes culturals i ètnics, etc. 
10. Enquadraments adequats, metàfores socials poderoses, investigació, aprofitament dels nous mitjans i eines de segmentació més eficaços permetrien, segons AITOR UGARTE, pronosticar un futur menys arbitrari en les campanyes comunicatives per a la prevenció del consum de drogues.

 
I demanar voluntat d’aplicar-les.

2 thoughts on “Decàleg per millorar l’eficàcia de les campanyes sobre drogues. Què fer i què no fer!”

  1. Suposo que hi ha una norma més a afegir a les 10 restants: no fer aquest tipus de campanyes, i cercar en canvi altres estratègies d’influència més efectives.

    No ha calgut cap campanya institucional ni de ningú per potenciar actituds favorables al consum. Les mateixes vies utilitzades per a fer-lo són les que cal fer servir per a la promoció de la salut.

    (Salut!)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.