Tabac o Maria ? Article de Jaume Funes

Funes reclama en un article al Diari Ara que es replantegi la Llei del tabac en clau adolescent.

Tabac o Maria ?

Fa unes setmanes que vivim una nova relació ciutadana amb el tabac. Pensant en criteris de salut col·lectiva, la nova llei n’ha restringit l’ús en els espais col·lectius. Paral·lelament, en les converses quotidianes i en les tribunes mediàtiques s’han encetat debats encesos a propòsit de la llibertat, el negoci o la bondat i la maldat de la substància.
Inevitablement, emmig de tot això hi ha nois i noies que estan a l’adolescència, l’etapa en què s’inicia el costum de fumar. En l’última dècada, per la incidència de l’educació, les campanyes i els canvis en els estils de vida juvenils, s’ha anat reduint sensiblement el nombre d’adolescents que fumen, fins arribar al que ara sembla un sostre i sense tenir la mateixa incidència entre les noies que entre els nois. Com que el nou context ha estat dissenyat des de perspectives adultes i sense tenir gaire en compte la relació que els adolescents tenen amb el tabac, convindria que ens preguntéssim com ho podem fer servir per dificultar l’adquisició de l’hàbit i per evitar que per efecte rebot passin a l’ús d’altres substàncies.
Sabem que el pitjor que podem fer per educar en l’ús de les drogues és etiquetar-les de totalment negatives i defensar simplement el no.

Hem de ser conscients que cada vegada que afirmem sense matisos que el tabac és dolent alguns adolescents considerem que potser alguna altra substància és millor.

Molts senten i opinen que la maria és millor que el tabac i consideren que, vista la nostra insistència en contra del tabac, han de passar a fumar porros. En el nou escenari, en el qual tornen a surar molts dictadors de la salut, cal tornar a recordar als adolescents l’argument que hi ha darrere el nostre interès perquè no fumin: perquè ells i els seus amics tenen dret a un aire saludable; perquè si comencen a fumar en l’etapa vital en què estan adquiriran ràpidament un hàbit que després els costarà molt d’eliminar; perquè, si ho valoren, allò que el tabac té de positiu no supera allò que té de negatiu.
No existeix prevenció sense experimentació, i com que tenen els seus arguments el que cal és forçar-los a raonar les seves experiències. Si diuen que la maria és millor que el tabac perquè no produeix càncer, el que cal és ajudar-los a descobrir que molts dels components potencialment cancerígens són presents en les dues substàncies. Sense oblidar que, per a la majoria d’adolescents, el càncer queda molt lluny de les seves vides plenes de salut i que

moltes de les nostres pors són interpretades com manies adultes per dificultar el seu plaer.

En canvi, podríem recordar que sí que serveix fer-los descobrir que una bona part dels mals del tabac no es deriven del tabac sinó de tot el que hi posen les tabaqueres per fer-hi negoci.
 

Funció en els adolescents

Tanmateix, el que avui voldria recordar és la funcionalitat que l’ús del tabac té entre els adolescents per no provocar, com dèiem, un simple traspàs de substàncies.Quan volem educar sobre drogues insistim que el que cal considerar en primer lloc no són les substàncies sinó els usos, les formes i els contextos d’ús.Si utilitzar una droga acompleix unes funcions, deixar d’utilitzar-la comportarà cercar altres maneres de fer-ho.
Fumar té una sèrie de funcionalitats adolescents. Algunes són antigues: demostrar que s’és gran, semblar més atractiva, etc. Algunes són més noves: demostrar un estil de vida jove singular, en què, per exemple, sortir comporta fumar; mantenir la figura sense engreixar-se; controlar les angoixes, etc. Una proposta simplement negativa, no raonada, sobre el tabac, almivarada amb les noves prohibicions que aporten nous conflictes, farà desplaçar una part dels seus usos cap l’alcohol i el cànnabis.
El fenomen del botellón, com a expressió d’altres maneres de trobar-se i d’estar junts, amb alcohol i sense, s’incrementa o disminueix segons els preus, les dificultats d’accedir als locals, la construcció de noves diversions adolescents.

Tampoc podem deixar de banda que, ara, fumar porros ja és un ritus de transició a l’adolescència.

Caldria pensar la nova llei antitabac en clau adolescent.

Deja un comentario