(Re)pensem el consum de drogues: quines propostes per a quina prevenció?

También te podría gustar...

6 Respuestas

  1. e-martinez dice:

    Com sempre, Jordi,unes reflexions clares per a la prevenció. Llegint aquestes línies dones peu a buscar criteris, valoracions i consequències.

  2. Enric dice:

    Dins l’apartat: La prevenció universal és ineficaç? es parla, de forma molt general (i potser aquí està l’error que jo li trobo), de que la prevenció universal és ineficaç i en algunes situacions pot arribar a ser contraproduent.
    Opino que cal ser molt curosos en el tipus de prevenció a la que ens estem referint. Estic d’acord que en la prevenció secundaria (un cop el consum s’ha iniciat) cal especificitat, selectivitat i indicació, però afirmar que la prevenció universal és ineficaç, em resulta un tant agosarat en tant que a col·lectius com el de la infància, potser seria més contraproduent una prevenció específica que inespecífica o universal.

  3. Anonymous dice:

    Quan dic que la prevenció universal és ineficaç no m’estic referint a la feta a la infància. Bàsicament em refereixo als missatges universals dirigits a tota la població i produïts per les grans campanyes que es basen, per norma, en principis i criteris poc acurats des d’una perspectiva tècnica.

    Gràcies pels comentaris.

    Salut,

    Jordi

  4. Otg dice:

    Cert, potser caldria haver especificat aquest aspecte Enric, i criticar exclusivament aquestes campanyes mediàtiques «amb poca xixa» i que penso que l’únic que persegueixen és transmetre un missatge a la població d’ «ens estem ocupant del tema eh!», però que a l’hora de la veritat fan més mal que bé.

  5. Anonymous dice:

    Per prevenció universal s’entén tot allò que es dirigeix a un públic generalista amb un missatge clar i evidentment enfocat a l’abstinència. No necessàriament la feta a la infància.

    Sovint es confón inespecífica amb universal. Són dos conceptes diferents. També hi ha prevenció secundària inespecífica.

    La prevenció a la infància gairebé mai és específica.

    Salut,

    Jordi

  6. Anonymous dice:

    Bon article Jordi!

    El tema que menys desenvolupes, i que potser ja seria motiu d’un altre post, és l’avaluació i mesurament de l’impacte d’aquesta perspectiva.
    Al meu entendre aquest és l’autèntic punt feble, és el repte o el sostre de vidre d’aquesta perspectiva.
    La perspectiva de reducció de riscos ha de ser capaç d’avaluar-se, de mostrar empíricament quins són els seus punts forts i dèbils. No és una tasca senzilla, però cal afrontar-la i, val la pena reconèixer que és una qüestió que sovint s’ha considerat secundària, o bé simplement s’ha posposat.
    Si tal com dius: “La reducció de riscos i danys ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció”, aleshores cal que siguem capaços de justificar empíricament quins són els seus efectes. I ho dic, sobretot, perquè sense aquesta justificació, la discussió sobre l’ús de politiques preventives “paternalistes i centrades en l’abstinència” o de “polítiques de reducció de riscos”, acaba reduïda a l’exposició de punts de vista diferents i, per tant, tots igualment acceptables.
    Val la pena reconèixer que l’avaluació de les intervencions és l’aspecte que menys es treballa i que, de retruc, això provoca que quan volem convèncer a certs agents socials que l’ús de la perspectiva de reducció de riscos és pertinent, ens adonem que, en realitat, disposem de poques “dades” que ho demostrin.
    I, clar, si la perspectiva abstencionista té algun punt fort és justament que és “evidence based”, per utilitzar les seves pròpies paraules.

    Salut,

    Marcel

Deja un comentario