Pages Navigation Menu

Informació sobre drogues i prevenció

Què fa l’MDMA al teu cervell ?

N’hagis provat o no, és probable que sàpigues que el MDMA és una de les drogues més populars del moment.  Però encara que tots el coneixem, potser no tenim tan clar què fa perquè agradi tant.

 

 

Els canadencs Mitchell Moffit i Gregory Brown són els dos responsables de ASAP Science, un canal de Youtube en el qual expliquen en breus càpsules animades la ciència darrere d’assumptes tan quotidians com l’efecte del cafè sobre l’organisme, les bases fisiològiques de la mandra, o si els assecadors de mà són millors que les tovalloles de paper. Ho fan de manera clara i simple, perquè tots puguem entendre-ho.

El seu últim vídeo descriu precisament què li passa al teu cervell quan prens la droga preferida de David Guetta. Aquí van algunes dades essencials:

  1. El seu nom científic és 3,4 metilendioximetamfetamina.
  2. Se sol considerar que ens referim a ella com MDMA quan la substància és pura, i com èxtasi quan ha estat barrejada amb altres components com cafeïna, speed …
  3. El MDMA afecta directament als nostres neurotransmissors, les substàncies que regulen la química cerebral responsables de les emocions, els reflexos o la memòria.
  4. El que percebem sobretot és un augment brutal de la serotonina, que al seu torn allibera altres neurotransmissors com dopamines, creant una autèntica tempesta cerebral.
  5. En augmentar la serotonina, augmenta la nostra sensació d’eufòria, la nostra capacitat empàtica i la nostra sociabilitat, i disminueix la sensació de son. Per tot això, l’MDMA és una droga tan popular per anar de festa.
  6. Aquestes sensacions duren entre 3 i 8 hores, depenent de la persona. El cervell tracta de tornar a compensar els nivells de serotonina, destruint les quantitats que considera sobrants.
  7. Com el cos ha alliberat massa hormona, sol excedir-se en la tasca de desfer-se’n. Per aquest motiu el cervell, un cop torna a la normalitat, sol tenir menys serotonina de la normal.
  8. D’aquesta falta es deriva que durant les ressaques d’MDMA puguin donar-se episodis de tristesa, depressió, irritabilitat o cansament extrem. L’ús continuat de la droga pot generar episodis d’insomni crònic, fins i tot sense consumir.
  9. Malgrat aquests efectes secundaris, l’MDMA està sent estudiat per tractar pacients amb depressió posttraumàtica, ja que s’ha demostrat la seva efectivitat per millorar la comunicació entre les parts del cervell que els pacients depressius inhibeixen, l’amígdala i l’hipocamp.
  10. Una investigació controvertida, ja que les proves amb animals han demostrat que fins i tot petites quantitats d’aquesta substància poden causar danys permanents en les cèl·lules cerebrals. Ull doncs.

Tindreu tot això en compte la propera vegada que us aneu a desfasar a ritme de Skrillex? Probablement no, però ara ja no podreu dir que ningú us va avisar quan l’endemà estigueu plorant a llàgrima viva mentre mireu fotos de gatets. La ciència, com el que avisa, no traeix.

Font original : Plaground Noticias via @EC_es

Si algú tingués la paciència de subtitular-lo seria un bon material per usar en tasques de prevenció!

Deja un comentario