Protocol d’Atenció a Familiars d’abusadors o depenents a drogues o altres conductes addictives

La intervenció familiar pot ser clau en el tractament, però no sempre és així, i algunes vegades és inadequada i contraproduent. Aquest document del Sistema Extremeny de Salut tracta tot allò que ens pot ajudar. 
 
El trastorn addictiu, sigui de tipus comportamental o derivat del consum de substàncies tòxiques, sol constituir una font de problemes no només per a qui el manté sinó també per al seu entorn: família, amics, companys d’estudi o de treball, etc .. 
Pot alterar la dinàmica familiar, social i laboral, trobant-se, amb freqüència, el major desequilibri en la primera. Els familiars es trobaran afectats a diferents nivells: físic, psicològic (conductual, cognitiu, emocional) social i familiar. etc.

“… Des de fa alguns anys es considera a la intervenció familiar com un dels factors que més contribueix a l’èxit dels processos terapèutics en addiccions … “. “… La família que col.labora en el tractament aconsegueix millors resultats tant en la recuperació d’una dinàmica relacional més sana com en el foment i manteniment dels avenços efectuats pel membre addicte “. (Palacios, L, document no publicat).

Sempre serà convenient la col.laboració del familiar?


Però no sempre és així, i de vegades aquesta col.laboració pot ser inadequada convertint-se en un obstacle per al procés terapèutic del propi pacient, i comportant un augment del malestar del familiar. En aquest document s’exposa la intervenció terapèutica amb els familiars implicats / afectats pel problema addictiu d’un dels membres del sistema familiar, per a això es parteix de la realització d’una classificació i descripció dels mateixos; s’aporten instruments d’avaluació, pautes terapèutiques i sessions de intervenció. 

La classificació dels familiars es realitza tenint present dues variables:   
 a) la col.laboració en el procés terapèutic de l’addicte, i 
 b) els símptomes de malestar que pateix el familiar afectat.   
D’aquí, que el present protocol es basi en l’existència conjunta de dues línies de treball independents, que en determinats casos poden ser simultànies, i gairebé sempre complementàries:

• Una, consistent a facilitar pautes terapèutiques al familiar com a suport a la persona amb addicció. 

• Una altra centrada en el suport i assistència al propi familiar (el seu procés terapèutic).  
En determinats casos, els símptomes del familiar conclouran en un diagnòstic propi, tema que àmpliament és tractat en aquest document. Per tant, no es tracta d’abordar amb els familiars, només els factors que augmenten o disminueixen el risc de consum de drogues, sinó que s’advoca per atorgar-li un major protagonisme a la família, independentment del procés rehabilitador, o del moment en què l’afectat estigui.  
Tenint en compte la dificultat que això comporta donat que en moltes ocasions el benestar de la família sembla estar exclusivament determinat amb l’evolució, abstinència o consum del familiar. 

Per baixar-se el doc en pdf cliqueu aquí.

Deja un comentario