Opinió : «Parlem de drogues» de Marina Geli

dialeg

Des de NacióDigital.cat la que fou Consellera de Salut, Marina Geli, reclama de nou un debat sobre les drogues i les nostres contradiccions.

 «Cal liderar un debat en el context d’anàlisis rigorós entorn les drogues. Socialitzar el tema. Jerarquitzar els problemes i examinar les accions»

Fa ja massa anys que no tenim un debat polític i social solvent, responsable, entorn la societat i els consum de drogues, legals o il·legals.

Els darrers dos anys els «narcopisos» de Ciutat Vella, Barcelona, han posat el tema de les drogues (tràfic bàsicament) en l’opinió pública. Molt relacionat amb la inseguretat ciutadana i conflictes de convivència. Recorda debats entorn el barri de Can Tunis, abans de la seva demolició, o en les obertures de les dites «narcosales» a Ciutat Vella o a l’Hospital de Vall Hebron.

Ens torna a portar, equivocadament i de manera simplista, a l’associació del consum de drogues amb marginalitat i solucions policials.

Cal recordar que els consums, les addiccions de drogues són bàsicament un tema cultural, molt analitzats des de la sociologia i l’antropologia, més enllà d’un tema de salut i sanitari. Des de l’abordatge de polítiques públiques són un dels eixos bàsics de Salut Pública i requereixen visions interdepartamentals, intersectorials i han d’implicar-se totes les administracions i actors.

Els consum de risc i les addiccions impacten en la vida quotidiana, afectant la conducta i comportaments individuals i col·lectius. Múltiples binomis associatius: drogues i accidentalitat, sexe no segur, tots els tipus de violència, absentisme laboral, crisis familiars, inseguretats, usos inapropiats espais públic, baix rendiment escolar...

Què ens diu l’Observatori Europeu de Drogues en el seu informe d’enguany? Està augmentant la producció mundial, a estats especialitzats però també en la proximitat. La venda per Internet de drogues continua creixent. L’alcohol i el tabac són el primer problema de consums en el món i segueix l’increment de la cocaïna.

Alertes entorn la total socialització del cànnabis encara que en la major part de món és una droga il·legal (cal seguir els Estats que han legalitzat el comerç, venda i/o conreu del mateix per ús recreatiu; Uruguai, Canadà, alguns estats USA,...) el consum de cannabinoides sintètics i de noves substàncies psicoactives.

Catalunya disposa de sistemes d’informació robustos de drogues des del 1987. El darrer informe a Catalunya (dades del 2017) ens aporta les següents dades en relació a les substàncies que varen motivar les visites a la xarxa sanitària pública d’atenció especialitzada de drogues: 43,39% alcohol, 22,17% cocaïna, 12,79% heroïna, 12,43% cànnabis, 3,865% tabac i resta altres.

Les enquestes de prevalença dels consums entre 14-18 anys durant darrers 30 dies n’indiquen que el 62% han consumit alcohol, 28% tabac, 20% cànnabis, 10 psicofàrmacs, 1% cocaïna i 0.3% heroïna.

Durant el 2017 el SEM (Sistema Emergències de Catalunya) va atendre a 21.740 persones per problemes de salut relacionats amb drogues; el 84,61% per alcohol.
Entre els menors de 16 anys en el cas d’intoxicacions etíliques agudes ja predominen les noies envers els nois.

El consum de drogues era, per motius culturals, més masculí que femení, però cal estar alerta dels creixements de consums entre el sexe femení. Alcohol, tabac i cànnabis són ja drogues habituals, amb comportaments molt similars entre sexes.

En termes de conducte relacional amb drogues les dones estan masculinitzant els seus comportaments. Els rols estan canviant i ja el fet del sexe femení no és, culturalment un factor protector.

Cal recordar que les dones metabolitzen de manera diferent, sobretot l’alcohol i dosis més petites provoquen major efecte que entre els homes.

Rellevant l’efecte de les drogues durant l’embaràs, ja que cada vegada tenim més informació de l’afectació des de la fase embrionària. Alerta del perill dels consums en les primeres setmanes quan la dona, en moltes ocasions, desconeix l’embaràs. Els estudis recents a Catalunya de la síndrome alcohòlic fetal així ho indiquen.

Durant moltes dècades a Catalunya s’ha buscat i trobat el consens polític, professional i social entorn les polítiques públiques de drogues. Des de la dècada dels vuitanta fins fa pocs anys entorn les accions de reducció dany (prevenció, detecció i atenció de la SIDA, tractament de metadona, substància que substitueix l’heroïna; campanyes d’intercanvi de xeringues i agulles -878.421 xeringues distribuïdes a Catalunya durant 2.017-, tolerància zero drogues en la conducció, Llei tabac, distribució de preservatius, espais de cafè i calor, de venopunció,.…).

L’any 2009 s’aprovà la Llei de Salut Pública de Catalunya per consens polític, amb les administracions locals i els professionals. Aquesta aixopluga la Comissió Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya. És l’àmbit que permet analitzar les informacions contrastades, debatre i acordar les accions efectives i els mecanismes d’implantació i avaluació.

Junts diferents àmbits com Salut, Educació, Serveis Socials, Treball, Justícia, Seguretat, Mitjans de comunicació, Lleure, entre la Generalitat i ens locals, amb els professionals, entitats i persones afectades. Disposem d’un Pla de prevenció Drogues (2016) hereu del Llibre Blanc.

Cal liderar un debat en el context d’anàlisis rigorós entorn les drogues. Socialitzar el tema. Jerarquitzar els problemes i examinar les accions. Acceptem que tenim grans contradiccions. Les drogues legals-alcohol i tabac-són les més comunes, normalitzades, i les de major impacte en salut. Parlem de drogues!

MARINA_GELI
Autora : Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.

Font original : Nació.cat

Deja un comentario