La Xunta de Galícia inclou la vigorèxia (obessió per un cos musculós) en el seu Pla de Trastorns Addictius

La vigorèxia o dismorfia muscular, desordre mental caracteritzat per una percepció alterada de la figura corporal, és un problema de salut pública que no pot ser subestimat. 
Aquesta és la raó que s’ofereix des de la Conselleria de Sanitat de la Xunta per tenir en compte aquest trastorn en el moment de confeccionar les línies d’actuació que ha de recollir el nou pla d’abordatge de les adiccions.

L’any 1993, el psiquiatra nord-americà Harrison G. Pope va encunyar el terme vigorèxia, conegut com: una obsessió per tenir un cos musculós. 
La societat està canviant molt de pressa i amb això els problemes de la població. Alguns d’aquests canvis desfavorables impliquen l’aparició de nous trastorns, com la vigorèxia i l’ortorèxia (preocupació excessiva per ingerir tan sols aliments “sans”).

La vigorèxia és un trastorn mental no estrictament alimentari, que es coneix també com a complex d’Adonis. Es calcula que a Espanya hi pot haver uns 700.000 afectats; no obstant això, encara no s’ha etiquetat com a malaltia. Les persones que pateixen vigorèxia tenen una obsessió tan gran per veure’s musculoses que es miren tota l’estona al mirall i mai no estan satisfetes. 
Aquest sobredimensionat culte al cos es manifesta per una pràctica excessiva de l’esport provocada per una obsessiva preocupació per l’aspecte físic, i té com a meta principal l’obtenció d’una major massa muscular. Així, a més de l’exercici, també modifiquen la seva alimentació, supeditant-la a la consecució dels seus objectius. Tot això els porta a suprimir els greixos de l’alimentació i a consumir proteïnes i hidrats de carboni amb excés, amb conseqüències negatives per a la salut.

Perfil dels potencials afectats 
El perfil dels potencials afectats identificats per la Conselleria és el d’un home d’entre 15 i 35 anys amb trets en la seva personalitat que inclouen introversió, inseguretat i baixa autoestima.
Una altra dada a tenir en compte des de la Unió Europea, és la que mostra com entre el 5 i el 6% dels clients de centres esportius tenen risc de patir aquest trastorn. Però el problema per veure la incidència real està, com explica Milagros Ezquerro, profesora de Psicología Deportiva de la Universidade de A Coruña, en que alguns dels que la pateixen pensen que porten una vida sana.



El gran temor associat a aquest trastorn és la utilizació d’esteroides anabolizants «que poden provocar l’aparició de trastorns afectius, agressivitat, alteracions hepàtiques, sexuals, metabòliques, músculo-esquelètiques o cardiovasculars».

Deja un comentario