Investigació: "Àvis i àvies … per a tot". Rol actual dels avis/es en la cura dels seus néts/es.

La FAD publica una investigació que evidencia com avis i àvies s’han convertit en el matalàs protector de moltes deficiències socials implicant-se en la cura dels néts i permetent mantenir el nivell de vida o, fins i tot, subsistència. 
La crisi econòmica es transforma en «crisi de cures» a les llars. Els avis i àvies espanyoles senten «angoixa» davant d’una càrrega de treball cada vegada més gran en unes llars amb menys ingressos i afectats per les retallades
En l’actual situació de crisi les famílies es veuen obligades a retallar despeses. En una societat en la qual moltes dones s’han incorporat al món laboral, durant anys s’havien relegat els anomenats «cures» a treballadors, i sobretot treballadores immigrants. Netejaven la casa i cuidaven als nens i nenes.
Però ara aquests treballs queden relegats a la gent gran. I per això, se senten «angoixats/es» i «utilitzats/es» per uns/es fills/es que deleguen excessivament en ells/es aquestes tasques. És el que des d’algunes associacions s’ha anomenat «crisi de les cures».

I la línia divisòria entre el gaudi de poder passar temps amb els/les petits/es i l’angoixa d’una excessiva responsabilitat en la seva cura ve marcada clarament per la classe social. Com en altres facetes de la crisi, qui més la pateix és qui menys té: a menys recursos econòmics, menys ajuda externa (cuidadors/es, guarderies …) i, per tant, major dependència de la gent gran.

«Avis i àvies … per a tot»

Aquestes són les principals conclusions d’aquest estudi, realitzat per la Federación de Ayuda contra la Drogoaddicción (FAD) i l’Obra Social Caja Madrid.
El punt de partida de la recerca són unes recents dades de l’IMSERSO que revelen que el 50% dels avis es cuiden els seus néts gairebé diàriament i el 45% gairebé cada setmana.
Aquest treball d’investigació s’ha realitzat a través de sis grups de discussió, en què han participat més elegits segons l’edat dels/ de les néts/es, segons la classe social, segons els hàbits de convivència i segons l’hàbitat.
L’estudi posa de manifest que els/les avis/es s’han convertit en el matalàs protector de moltes deficiències socials, sobretot per a famílies de classe mitjana-baixa que no tenen possibilitats d’accedir a recursos de suport per a la cura dels/ de les més petits/es.
Una situació que es pot agreujar per les retallades socials conseqüència de la crisi econòmica, segons ha ressaltat Eusebio Megías, director tècnic de la FAD i coordinador de l’informe: «la realitat és que els / les avis / es passen tant temps amb els / les néts / es que al final passen a ser autèntics / es educadors / es i tenen la percepció d ‘»una vida hipotecada«.
A això s’afegeix «el temor continu» d’interferir en les estratègies educatives dels pares i mares. «No sabem a què atenir-nos, si en aquesta responsabilitat d’educar hem d’utilitzar els nostres criteris o els dels nostres / es fills / es«.
El discurs majoritari mostra una demanda ferma dels avis i àvies: la necessitat d’imposar uns límits que racionalitzin l’obligació de manera clara.
Tot això està fent que sorgeixi un moviment d’avis / es que intenten reivindicar el mateix, el seu dret a ser avis / es, no a ser cuidadors / es. «Cuidem als / les fills / es i néts / es i sospitem que ningú ens cuidarà a nosaltres / es»
Perquè una altra de les queixes és el poc temps que passen amb els seus néts / es quan no se’ls necessita, ha precisat Megías, que ha subratllat que «estem vivint en un context social en el qual preval sobre tot el paper instrumental de l’avi /a «.
No obstant això, Megías ha volgut deixar clar que «de cap manera, suposa una reivindicació nostàlgica del passat«, ja que la relació dels / de les avis / es amb els seus néts / es, obligats / es o no, és millor avui en dia que fa anys.
 
El document complet te’l pots descarregar en pdf aquí mateix.
 
Font : Publico.es

Deja un comentario