Intervenció específica amb dones drogodependents que pateixen violència de gènere

Gemma Altell, directora del Departament d’Atenció a la dona de la Fundació Salut i Comunitat, ens parla de la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere en l’àmbit de les drogodependències i ens dóna algunes pautes.

Des del servei d’atenció a les drogodependències s’ha detectat  la necessitat d’una intervenció específica amb dones víctimes de violència de gènere, ja que un 60% de les usuàries pateixen aquesta situació (Swan i cols., 2000). Per altra banda, des de la xarxa d’atenció a la violència de gènere s’ha observat que  una dona amb aquesta situació té 15 cops més probabilitats de patir abús de substàncies psicoactives (Shipway, 2004).

Una de les grans dificultats és dilucidar en l’àmbit de les drogues, quina violència és fruit de les drogodependències i quina va més enllà.

Casos “duals”
Aquests casos “duals” tenen unes característiques especials que requereix professionals coneixedors de les dues problemàtiques i la intersecció d’ambdues. Aquest és un exemple de la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere des de qualsevol àmbit de treball amb persones, ja que és necessari oferir una intervenció específica que tingui en compte les seves necessitats.

Aspectes a tenir en compte
·    Són dones que pateixen una triple victimització social: per haver estat víctimes de violència, per ser drogodependentsi transgredir amb això el rol tradicional de la dona i per últim la victimització institucional per ser enviades d’un servei d’atenció a un altre sense “encaixar” ni ser compreses en cap d’ells.
·         La capacitat de reacció davant la situació de violència es redueix quan hi ha un abús de substàncies i, per tant dificulta sortir de la situació de violència.
·   Hi ha un major sentiment de culpabilitat i, per tant se senten més mereixedores del maltractament (especialment per no “complir” en el seu paper d’esposes i mares). També aquest aspecte, molt vinculat a l’autoestima de gènere, dificulta la sortida de la situació de violència.
·   És fàcil trobar altres problemàtiques associades al gènere i la situació de drogodependència, com la prostitució, el VIH-SIDA, immigració… que les posa en situació de major vulnerabilitat.
·       La substància més consumida és l’alcohol. Però els psicofàrmacs són l’única substància més consumida per dones que per homes (EDADES 2009, PNSD). Donat que és un consum culturalment acceptat i, en ocasions, sobreprescrit és difícil d’identificar una addicció.
·        Paradoxalment davant de situacions de maltractament molts cops es recepten psicofàrmacs que −com ja hem esmentat− dificulten la sortida perquè alenteixen la capacitat de reacció de la dona.
·      En les dones víctimes de violència solem trobar molta ocultació del consum per por de perdre els fills/es, per por al rebuig familiar, per por a perdre la feina (en cas que en tingui) i d’altres situacions. Totes les pors tenen a veure amb la transgressió en el rol esperat.
·       A més, la coexistència d’ambdues problemàtiqueses deriva habitualment en: problemesmèdics més greus per a la dona, més aïllament familiar, més dependència econòmica, més responsabilitats familiars que impliquen més dificultat en l’accés i permanència en determinats tractaments, etc.
Perfils i/o situacions amb què ens podem trobar
La dona utilitza l’abús de substàncies com a estratègia d’afrontament de la violència.
La dona s’inicia en el consum/abús de substància induïda per l’agressor.
Tots dos membres de la parella són consumidors o drogodependents.
Consum de la dona anterior a l’inici de la relació que la situa en una posició de més vulnerabilitat davant l’agressor. Ja que aquest justifica l’agressió per l’addicció de la dona.
En moltes ocasions l’abús de substàncies provoca un deteriorament de la relació de parella que pot desencadenar la violència (tant en el cas de la víctima com del agressor).
 
Hem d’aplicar la perspectiva de gènere des de qualsevol que sigui el nostre lloc de treball i oferir una intervenció en la qual es tinguin en compte les seves necessitats específiques.
D’una banda la compartimentació de la intervenció especialitzada dificulta abordar cada cas des d’una mirada integral, sistèmica: Des de quina xarxa les atendríem?
D’altra banda les creences i prejudicis presents a la nostra intervenció han de ser revisats per prendre consciència de com influeixen en les nostres interpretacions de la realitat: És menys víctima una dona que rep violència en la parella per ser drogodependent? Quines emocions, actituds ens genera aquesta dona?
La xarxa d’atenció a drogodependències ha iniciat la identificació i l’abordatge de situacions de maltractament entre els casos que atenen. En part s’explica perquè les polítiques públiques en els últims anys han invertit més esforç en integrar, de forma transversal, la perspectiva de gènere. Amb tot, ens oblidem d’alguns aspectes en relació a la violència a la parella. 
L’anàlisi de gènere i el sistema patriarcal ho creua tot, també la drogodependència. Per tant encara trobem violència exercida per ambdós membres d’una parella (violència simètrica) el sistema sexe-gènere implica una posició de major poder per a l’home en la majoria de casos (Altell, 2001). Les dones no són només víctimes dels seus agressors sinó d’un sistema social que moltes vegades les jutja abans de conèixer la situació i les penalitza doblement per no encaixar amb el rol que s’espera d’elles com dones.
Malgrat els avenços no podem oblidar que, històricament, han estat serveis amb un paradigma d’intervenció majoritàriament androcèntric.
La xarxa d’atenció a la violència està obrint la perspectiva per identificar aquestes situacions ja que són les dones més victimitzades. Hi ha alguns elements històrics/ideològics que expliquen la dificultat per abordar aquestes temàtiques en aquesta xarxa. Hi ha hagut un gran treball professional i públic per separar dos conceptes: l’episodi de violència de les característiques de la persona que la rep com a element justificador d’aquesta. Ara ja estem en un altre moment on hem de ser sensibles a totes les realitats.
Aspectes a millorar en el panorama actual
·    Especialització professional en els recursos: L’especialització de cada servei –tot i ser l’adequada− dificulta l’abordatge integral quan tenim diverses problemàtiques alhora. 
    Manca d’una atenció específica a les necessitats de les dones per raó de gènere (introducció transversal de la perspectiva de gènere).
 
·    Resistències en l’acollida de dones drogodependents en els recursos residencials de la xarxa de violència.
·         No està resolta la situació dels menors a càrrec de la dona drogodependent que pateix violència en els recursos residencials de la xarxa de drogodependències.
·         Tractaments segmentats (victimització secundària): Implica repetir les seves històries diverses vegades i una indefinició sobre quin és el servei referent.
·    Professionals formats en una especialitat: Tenen dificultats per detectar i abordar altres situacions afegides.
·         Dificultat d’identificació del tipus de violència: a la xarxa de drogodependències no està prou present la perspectiva de gènere.
·         Dificultat en les derivacions i coordinacions per al treball conjunt de casos.
·   Psicofàrmacs com a prescripció mèdica: Poca exploració en el sistema sanitari abans de receptar psicofàrmacs que poden cronificar una situació de violència afegint un abús o dependència de substàncies.

Afortunadament, s’han desenvolupat diverses iniciatives professionals i institucionals en la línia de reduir aquestes dificultats d’integració d’ambdues problemàtiques.
     Creació del Protocol Marc d’actuació en violència per a tots els serveis de salut. Impulsat pel Departament de Salut.
·  Grup de violència i drogodependències: El Departament de Salut (Subdirecció General de Drogodependències) ha creat un grup de treball que ha desenvolupat diverses eines pràctiques en aquesta línia.
·    Programa associació Avant: a la Comunitat Valenciana. Programa específic d’atenció a la violència i l’addicció en dones.
·    Recurs residencial ‘Mariana Pineda’ de Creu Roja (Madrid): És un recurs residencial per a dones drogodependents víctimes de violència de gènere en la parella o ex-parella.
·     Programa d’intervenció amb dones a presó desenvolupat per l’Asociación Punto Omega (Móstoles, Madrid).
·   Programa MALVA (FSC): Formació a professionals d’am bdues xarxes i desenvolupament d’eines d’abordatge (identificació de situacions de consum en dones víctimes de violència, així com treball grupal amb dones drogodependents).
·        Equip d’Atenció a la Dona Aj. BCN (gestionat per FSC): Grups de dones amb sessions específiques per tractar el tema de les drogodependències.
·         Grups de dones en les Comunitats terapèutiques d’FSC i ATRA.

Comunitats Terapèutiques específica per a dones (AAT i CECAS). 

Estudi de prevalença de violència en dones drogodependents en el CAD de Villaverde (Madrid).
·         Grups específics de dones en el CAD de Latina (Madrid).
Des dels processos d’intervenció algunes recomanacions generals serien les següents. Algunes ja s’utilitzen i d’altres serien desitjables:

·         Participació dels serveis de drogodependències en els circuits territorials de violència.
·         Introduir, de forma sistemàtica, eines de detecció precoç de drogodependència i de violència.
·         Formació específica per a professionals d’ambdues xarxes.
·         Establir protocols de coordinació i derivació entre recursos d’ambdues xarxes i serveis generalistes com a suport d’un tractament integral.
·         Desenvolupament d’investigacions que contribueixin a visibilitzar i explicar el fenomen.
·         Treballar amb les dones la presa de consciència i la motivació al canvi respecte a la problemàtica detectada però no identificada per la dona.
·         Creació de serveis residencials específics per a dones que pateixen violència i pateixen addicció a substàncies.
·         Tractar ambdues problemàtiques simultàniament.
·         Integració en ambdues xarxes d’atenció d’activitats en les quals es treballi la violència contra les dones (drogodependents) des de la perspectiva de gènere.
·         Totes les intervencions professionals haurien d’introduir la perspectiva de gènere de forma transversal i intencionada.
·         Treball amb agressors i agressores drogodependents.
Com a conclusió, l’element fonamental és l’anàlisi centrada en les necessitats específiques de cada cas a partir de les reflexions prèvies i recomanacions proposades des d’una perspectiva oberta i flexible.
Referències: articles, links i llibres
  • G. Altell et al. Abuso de alcohol y violencia doméstica desde una perspectiva de género. Salud y Drogas, desembre 2005. Vol. 5, núm. 002. Institut d’Investigació de drogodependències. Alacant, Pp. 99-115.
·        FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT. PROJECTE MALVA. Abuso de alcohol y violencia doméstica. interacción, problemas y sugerencias para la intervención. 2005.
·        FUNDACIÓN SALUD Y COMUNIDAD. PROYECTO MALVA. Violencia doméstica y alcohol: cómo actuar desde el ámbito profesional de las drogodenpendencias. Ed. Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias, 2005.
·        FUNDACIÓN SALUD Y COMUNIDAD. PROYECTO MALVA. Violencia doméstica y alcohol: cómo actuar desde la atención primaria. Ed. Fundación para el Estudio, Prevención y Asistencia a las Drogodependencias,2005.
  • Protocol per a l’abordatge de la violència masclista a l’àmbit de la salut a Catalunya. Document marc. Edita: Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Primera edició: Barcelona, desembre 2009.
·         Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat.Mujeres y psicofármacos: otro síntoma de un sistema desigual”. 2011.
·        VALLS, E. Violencia de género en el contexto del consumo de drogas: otra realidad sociosanitaria. Revista AGATHOS, 2009.
·        Martínez Redondo, Patricia. Extrañándonos de lo “normal”. Reflexiones feministas para la intervención con mujeres drogodependientes. Colección “Cuadernos inacabados” nº 57. Ed. horas y HORAS, pp.11-276 Madrid, 2009.
  • Martínez redondo, Patricia. Investigación sobre la intervención en drogodependencias y malos tratos a mujeres en las redes de atención. Ed. Edita: Unión de Asociaciones y Entidades de Atención al Drogodependiente, UNAD. 2009.
·        Sánchez Pardo, L., Navarro Botella, J. & Valderrama Zurián, J.C. (2004). Estudio Internacional sobre Género, Alcohol y Cultura: “Proyecto GENACIS”. Alicante: Sociedad Española de Toxicomanias.
·        CHAIT, L., ZULAICA, B., “Mujeres drogodependientes maltratadas: análisis para la intervención”, Trastornos Adictivos, 2005, 7 (2), p. 104-13.
·        INSTITUTO DE LA MUJER. MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES. Intervención en drogodependencias con enfoque de género, 2007.
·         Encuesta domiciliaria sobre alcohol y drogas en España (EDADES) 2009/2010.Delegación del gobierno para el plan nacional sobre drogas. Ministerio de sanidad, política social e igualdad. 2010.
·         C. Valls, 2009. Mujeres, salud y poder. Feminismos. Cátedra.
 

2 pensamientos en “Intervenció específica amb dones drogodependents que pateixen violència de gènere”

Deja un comentario