Estudi : Més de trenta anys de drogues il·legals a Espanya: una amarga història amb alguns consells per al futur.

Del retard de la posada en marxa de les intervencions amb el consum de l’heroïna, a l’augment de les urgències provocades per la cocaïna. Propostes d’intervenció.
Les dramàtiques conseqüències del consum d’heroïna (principalment injectada) han marcat el fenomen de les drogues il·legals a Espanya en els últims trenta anys. Més de 300.000 persones han estat tractades per dependència d’heroïna, 20.000-25.000 han mort per «sobredosi», 100.000 han adquirit el VIH mitjançant injecció de drogues i bastants més s’han infectat amb els virus de l’hepatitis.  
Algunes d’aquestes conseqüències es poden atribuir al retard en la posada en marxa d’intervencions efectives, com els tractaments de manteniment amb metadona (TMM). Actualment han baixat molt aquests problemes pel descens del nombre de persones que s’injecten i l’efecte de les intervencions, principalment els TMM. No obstant això, la mortalitat per sobredosi segueix sent molt alta (més de 700 morts anuals), i entre els consumidors per via intravenosa persisteix una elevada prevalença de VIH i hepatitis C, i estan emergint les conseqüències de les hepatopaties cròniques.  
Paral·lelament, ha augmentat espectacularment l’ús de la cocaïna i amb ell els problemes que causa: hi ha més de 100.000 consumidors setmanals, 25.000 persones tractades anualment per abús o dependència, i un impacte important sobre els serveis mèdics d’urgència. El seu efecte sobre la mortalitat és desconegut. Estan augmentant també el consum i els problemes per cannabis (existeix mig milió de consumidors diaris). Es proposa mantenir i reforçar els programes de reducció del dany (TMM, intercanvi de xeringues, sales de consum, vacunació d’hepatitis A i B, etc.), Desenvolupar amb urgència estratègies específiques per reduir les morts per sobredosi i els problemes per cocaïna, i reavaluar l’efectivitat de les estratègies preventives i de control de l’oferta.

Les drogues il.legals en la transició.
 
A Espanya l’ús de drogues il·legals per grups amplis de població és bastant recent. A més, fins a l’inici de l’ús injectat d’heroïna a la fi dels setanta les seves repercussions sociosanitàries van ser aparentment irrellevants, i gairebé no hi ha referències de problemes importants associats a l’ús d’al·lucinògens o cànnabis durant la transició política, ni amb l’ús d’especialitats farmacèutiques amb amfetamines per preparar exàmens, evitar la fatiga o aprimar-se.

Encara que en el tabac o l’alcohol, per separat, causen més morts i patiment que totes les drogues il·legals juntes, aquest treball se centra només en aquestes últimes, incloent el seu ús concurrent amb psicofàrmacs o drogues psicoactives de comerç legal. D’altra banda, encara que les drogues il·legals tenen implicacions en molts ordres de la vida personal i social, aquí es considera sobretot el seu impacte en la salut pública, detenint-se en les crisis que han representat o representen amenaces greus per a la vida o la salut de la població. Tot just s’esmenten, en canvi, els fenòmens de consum l’impacte sanitari no ha estat fins ara important. Finalment, es plantegen algunes estratègies i intervencions que podrien ser raonables per disminuir l’impacte sanitari de les drogues il·legals.
Algunes propostes des de la història i les evidències

La primera és que els usuaris d’heroïna, sobretot els que s’injecten, han de seguir sent objecte de programes intensius de prevenció, reducció del dany i vigilància epidemiològica. I cal insistir-hi perquè des d’alguns sectors podria cometre l’error de donar per liquidat el problema de la injecció i de l’heroïna, corrent el risc de disminuir prematurament la dotació d’aquests programes.


Els professionals sanitaris dels serveis de salut (sobretot els d’atenció primària de salut i serveis d’urgències) han de preguntar sistemàticament per l’ús de cocaïna o cànnabis a totes les persones amb quadres que poguessin estar relacionats amb aquestes drogues, especialment a les persones de entre15 i 54 anys amb problemes psicopatològics, cardiocirculatoris o neurològics aguts. 

A més, com molts consumidors no són conscients del seu problema han de millorar la seva capacitat per detectar la dependència aplicant escales molt breus com la Severity Dependence Scale (SDS) 86,87, i derivant a centres especialitzats a les persones que sobrepassin un cert llindar de puntuació . Finalment, han de realitzar consell o intervencions breus basades en la motivació a tots els consumidors, inclosos els que no compleixen criteris d’abús o dependència, perquè s’ha comprovat que poden contribuir a reduir el consum de drogues.

Els centres especialitzats en tractament de drogodependències han d’estar ben dotats per oferir programes atractius als usuaris de cocaïna i cànnabis, i facilitar sempre una adequada avaluació psicopatològica, ja que en la població consumidora d’aquestes substàncies són molt freqüents els problemes de salut mental.


Finalment, cal emprendre de forma urgent investigacions per avaluar l’impacte de la cocaïna sobre la mortalitat i accidentalitat, així com programes de formació dels metges per reconèixer i certificar adequadament les morts relacionades amb l’ús d’aquesta droga.

Autors :
Luis de la Fuente1,2, M. Teresa Brugal3, Antonia Domingo-Salvany4, María J. Bravo5
Montserrat Neira-León2 y Gregorio Barrio5
 

1Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III. Madrid.
2
Secretaría del Plan Nacional sobre el Sida. Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid.
3
Agència de Salut Pública de Barcelona.
4
Unidad de Investigación en Servicios Sanitarios. Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM). Barcelona.
5
Departamento de Medicina Preventiva, Salud Pública e Historia de la Ciencia. Universidad Complutense de Madrid.
(*) Financiación: Ciber de Epidemiología y Salud Pública. Instituto de Salud Carlos III, 2006.

Per llegir l’estudi complet  ->>  Revista Española de Salud Pública

Deja un comentario