Pages Navigation Menu

Informació sobre drogues i prevenció

Es dóna a conèixer la Metoxetamina, alternativa legal a la ketamina.

Durant l’any 2010 van ser notificades oficialment a la Unió Europea 41 noves substàncies psicoactives, gairebé el doble de l’any anterior, la majoria disponibles per internet.

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE).
Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.
Desconeixement dels efectes secundaris

Afegeixen els investigadors que “un dels perills d’aquests nous compostos com la MXE és que la gran majoria no estan aprovats per la consumició humana i el seu consum està possiblement associat a un nombre desconegut d’efectes secundaris i reaccions adverses no descrits”. La informació tant a nivell de dades toxicològiques o farmacològiques com d’usuaris és gairebé inexistent.
En aquest sentit aquests nous compostos tenen formes cada vegada més sofisticades, se sintetitzen normalment en laboratoris clandestins, simplement modificant l’estructura molecular de les substàncies que ja estan controlades, amb l’objectiu de continuar sense regulació durant el màxim de temps possible i es difonen ràpidament per internet.
En el cas concret de la MXE, sembla ser que la toxicitat i els seus efectes secundaris serien similars als de la ketamina, un anestèsic dissociatiu utilitzat en medicina i veterinària que, quan s’usa en dosis subanestèsiques, produeix tot una gama d’efectes que van des d’una lleu embriaguesa, estimulació o distorsió perceptiva fins al desencadenament d’experiències properes a la mort o de desdoblament corporal. A diferència però de la ketamina, la MXE té una durada més llarga d’acció i d’intensitat dels efectes.
Difusió i venta per internet
En l’estudi, els investigadors han detectat que les botigues que venen aquesta droga per internet, la publiciten i la venen com la alternativa legal a la ketamina ja que es pot adquirir legalment sense cap llicència veterinària i a un millor preu. Això ha fet que tingui una gran popularitat entre els consumidors i que afecti a la percepció del risc associat a la consumició ja que molts consumidors equiparen legalitat amb seguretat.
La combinació de l’aparició de noves drogues d’abús sintètiques i la ràpida difusió que internet fa de la informació han fet créixer la preocupació dels experts en temes com la toxicologia, la farmacologia o la salut pública. Els experts creuen necessària una millor col·laboració a nivell internacional per tal d’abordar aquest nou fenomen que consisteix en la fàcil disponibilitat de les drogues psicoactives per internet, que creix actualment d’una manera molt ràpida.
Aquest treball forma part de dos projectes, el Psychonaut Web Mapping Project i el ReDNet Research Project, finançats per la Comissió Europea en el marc del Programa de Salut Pública.
Article de referència:
“Phenomenon of new drugs on the Internet: the case of ketamine derivative methoxetamine” . Ornella Corazza, Fabrizio Schifano, Pierluigi Simonato, Suzanne Fergus, Sulaf Assi, Jacqueline Stair, John Corkery, Giuseppina Trincas, Paolo Deluca, Zoe Davey, Ursula Blaszko, Zsolt Demetrovics, Jacek Moskalewicz, Magi Farre, Liv Flesland, Manuela Pasinetti, Cinzia Pezzolesi, Agnieszka Pisarska, Harry Shapiro, Holger Siemann, Arvid Skutle, Aurora Enea, Giuditta di Melchiorre, Elias Sferrazza, Marta Torrens, Peer van der Kreeft, Daniela Zummo and Norbert Scherbaum. Hum. Psychopharmacol Clin Exp 2012; 27: 145–149.

Deja un comentario