Determinants del consum de tabac en adolescents: estat d’ànim, amics i estil educatiu

El comportament addictiu és més provable quan els adolescents mostren estats d’ànim com tristesa, soledat o nerviosisme. Els estils educatius dels pares basats en un nivell alt de comunicació intergeneracional i de control redueixen el risc de consum de tabac. Per últim, que la majoria dels amics fumin suposa un factor de risc elevat, molt per sobre dels altres factors analitzats.
 
“Factors de risc psicosocial en el consum de tabac dels adolescents: estats d’ànim negatius, grup d’iguals i estils parentals” és un article realitzat per  Albert Julià Cano i col·laboradors amb el suport de Consorcio Instituto de Infancia y Mundo Urbano (CIIMU) y Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona.
L’objectiu d’aquesta investigació és aprofundir en el coneixement sobre la relació entre el consum de tabac en l’adolescència i variables socio-demogràfiques i socio-emocionals. La mostra està formada per 2.289 adolescents d’entre 15 i 18 anys.

L’adolescència és un període clau en el risc de desenvolupar hàbits de consum de tabac al llarg de la vida (Gilman et al., 2009). Les conductes i els hàbits dels adolescents es van perfilant sota la constant influència de l’entorn en el que es desenvolupen les seves vides. Tant la influència dels pares, com la del grup d’iguals són elements centrals d’aquest entorn que tenen un gran pes en la relació de l’adolescent amb el consum de tabac i d’altres substàncies addictives (Adamczyk-Robinette, Fletcher y Wright, 2002; Chassin, Presson, Todd, Rose y Sherman, 1998; Lamborn, Mounts, Steinberg y Dornbusch, 1991; Webster, Hunter y Keats, 1994).

L’estil parental autoritari, basat en un nivell alt de comunicació intergeneracional i de control, s’associa a menors nivells de risc de consum de tabac en l’adolescència, en comparació amb la resta d’estils educatius, que actuarien com a factors de risc.

Per altra banda, la pressió que exerceix el grup d’iguals és un altre dels factors reconeguts en la literatura com a factor de risc en el consum de tabac i altres substàncies addictives en els adolescents (Hawkins, Catalano i Miller, 1992; Marí-Klose, Marí-Klose, Maranzana i Granados, 2010; Powell, Tauras i Ross, 2005).

Participar en un entorn on el consum de tabac és majoritari augmenta el risc del consum individual. Dos són els principals mecanismes implicats en la difusió de les conductes de risc dins del grup d’amics: per una banda, la influència que el grup exerceix sobre l’adolescent, i per l’altra, la vinculació amb altres persones que tenen actituds semblants a les nostres (Caspi, 1993; Hoffman, Monge, Chou i Valente, 2007).

Els joves poden començar a fumar amb l’objectiu de ser admesos en el grup, per la dificultat que els hi suposa refusar les cigarretes que els hi ofereixen, o per les ganes de sentir-se identificats dins d’un col·lectiu (Caballero-Hidalgo et al., 2005; Caspi, 1993). D’aquesta manera el grup d’iguals pot influir al mostrar aprovació per la conducta de fumar, actuar com a model de comportament i/o exercir pressió sobre l’adolescent per a que adopti les pràctiques comuns dins del grup (Simons-Morton, Haynie, Crump, Eitel y Sailor, 2001).

Juntament amb aquests factors socials, el consum de tabac s’ha associat sovint a estats depressius i estats d’ànim negatius, amb evidències de la bidireccionalitat d’aquest factor de risc, és a dir, el consum habitual de tabac és també un factor de risc en l’aparició d’estats d’ànim negatius i símptomes depressius-ansiosos.

Els estats que s’han analitzat (sentir-se trist, nerviós o sol) són factors de risc en el consum setmanal de tabac. La majoria d’investigacions sobre la relació entre salut mental i consum de tabac s’han centrat en la influència d’estats depressius i no tant en estats emocionals negatius (Becoña et al., 2004; Braslau et al., 1993; Breslau et al., 1998; Fergusson et al., 1996; Groth et al., 2011; Jané et al., 2001; Martini, Wagner i Anthony, 2002).

Els principals estudis sobre consum de tabac en adolescents a Espanya han descuidat la influència de factors contextuals i psicològics directament relacionats amb el consum de tabac.

El consum de tabac en adolescents  també es troba associat al gènere. Diferents estudis adverteixen que entre les dones el consum s’associa de manera més forta a la presència d’alguns estats anímics més que en els homes (Ayesta et al., 2001).

També s’observa major incidència de consum en dones (Martínez-Hernáez et al., 2012).

Com a conclusions, dir que és important incidir en les estratègies educatives dels pares a través de la sensibilització i el foment de pràctiques parentals que puguin evitar una consolidació de les pràctiques de consum de tabac.

Així doncs, les futures intervencions de prevenció i deshabituació tabàquica dirigides a adolescents haurien de tenir en compte el caràcter polièdric dels determinants d’aquest consum. És important que prestin atenció tant a aspectes individuals, com l’estat d’ànim, com contextuals, com la influència del grup d’iguals i la supervisió parental.

Podeu accedir a l’article complet a:

2 pensamientos en “Determinants del consum de tabac en adolescents: estat d’ànim, amics i estil educatiu”

  1. Què està dient, exactament? A més control autoritari familiar menys risc de consum?

    És que m’he liat. Deu ser que estic de vacançes des d’avui 😉

  2. Segons Baumnrind, hi han tres estils educatius mitjançant els quals els pares controlen la conducta dels seus fills:

    Estil autoritari “authoritarian discipline”

    Estil restrictiu, permissiu “permissive discipline”

    Estil autoritatiu “authoritative discipline”

    En aquest article, es destaca com a favorable l’estil autoritatiu o “authoritative”, que és sinònim a l’estil democràtic d’altres autors. Sentim si s’ha confós amb l’estil autoritari, el cual no afavoreix el diàleg sino l’obediència estricta desde una relació de poder.

    Us deixem unes descripcions més extenses dels tres estils.

    Los padres autoritarios (authoritarian discipline) valoran la obediencia como una virtud, así como la dedicación a las tareas marcadas, la tradición y la preservación del orden. Favorecen las medidas de castigo o de fuerza y están de acuerdo

    en mantener a los niños en un papel subordinado y en restringir su autonomía.

    Los padres permisivos (permissive discipline) proporcionan gran autonomía al hijo siempre que no se ponga en peligro su supervivencia física. El prototipo de adulto permisivo requiere que se comporte de una forma afirmativa, aceptadora y benigna hacia los impulsos y las acciones del niño. Su objetivo fundamental es liberarlo del control y evitar el recurso a la autoridad, el uso de las restricciones y castigos. No son exigentes en cuanto a las expectativas de madurez y responsabilidad en la ejecución de las tareas. Uno de los problemas que presenta el estilo permisivo consiste en que los padres no siempre son capaces de marcar límites a la permisividad, pudiendo llegar a producir efectos socializadores negativos en los niños respecto a conductas agresivas y el logro de independencia personal.

    Los padres autoritativos o democráticos (authoritative discipline) intentan dirigir la actividad del niño imponiéndole roles y conductas maduras pero utilizan el razonamiento y la negociación. Los padres de este estilo educativo tienden a dirigir las actividades del niño de forma racional. Parten de una aceptación de los derechos y deberes propios, así como de los derechos y deberes de los niños, lo que la autora consideraba como una «reciprocidad jerárquica», es decir, cada miembro tiene derechos y responsabilidades con respecto al otro. Es un estilo que se caracteriza por la comunicación bidireccional y un énfasis compartido entre la responsabilidad social de las acciones y el desarrollo de la autonomía e independencia en el hijo.

Deja un comentario