Desigualdades socioeconómicas, consumo de drogas y territorio

rico_e_pobre

L’objectiu d’aquesta interessant investigació, realitzada pel SIS del Govern Basc, consisteix a analitzar les desigualtats socioeconòmiques en el consum de tabac, alcohol i drogues il · legals en la comunitat autònoma d’Euskadi.

rico_e_pobre

Més de quaranta anys d’investigació han posat de manifest que no totes les persones són igualment vulnerables enfront del consum de drogues, ni davant de les conseqüències negatives de seu abús. Mentre que algunes experimenten amb elles sense patir greus conseqüències, altres acaben desenvolupant patrons de consum problemàtics que afecten negativament no només la seva salut, sinó a altres esferes més àmplies de la seva vida personal i social (Arbex, 2013). d’acord amb dades de l’OMS sobre l’impacte global de les malalties el 2004, el consum de tabac, alcohol i drogues il · legals va provocar més de 7,6 milions de morts a nivell mundial, el que representaria el 12,9% de totes les morts ocorregudes en aquest any (OMS, 2009). d’acord amb un altre estudi dut a terme el 2010, el consum d’alcohol i drogues a nivell mundial va resultar en la pèrdua de 7,4 milions d’anys de vida per mort prematura i va causar 30,2 milions d’anys viscuts amb discapacidad2 (Whiteford et al., 2013).

Conèixer els factors que poden incrementar la vulnerabilitat personal davant el consum i, concretament, davant el consum problemàtic, resulta, per tant, d’indubtable interès públic,

en la mesura que ajuda a centrar els esforços de prevenció del consum i de reducció dels danys associats. Igual que, en la medicina, conèixer els factors que eleven el risc de determinades malalties (per exemple, l’obesitat pel que fa al risc càrrec vascular) contribueix a combatre -gràcies a la identificació de factors modificables sobre els d’actuar i de col · lectius en els quals centrar els esforços de prevenció-, la identificació dels factors de risc associats al consum de drogues resulta consubstancial a la prevenció en matèria d’addiccions, tant a l’hora de desenvolupar programes i intervencions preventives, com a l’hora d’identificar els col · lectius que poden ser objecte de programes de prevenció selectiva i indicada (Becoña, 1999; Martínez, Trujillo i Robles, 2007). més recentment, el model del desenvolupament social de Hawking, Catalano i Miller ha posat de manifest la necessitat d’incidir també en la potenciació dels factors de protecció, en la mesura en que atenuen o redueixen la influència dels factors de risc presents (cit. a Martínez, Trujillo i Robles, 2007).

Les característiques socioeconòmiques -tant personals com de la comunitat- constitueixen un dels factors que poden influir en el consum de substàncies.

Les primeres investigacions sobre els factors de risc i de protecció en l’àmbit de les addiccions, que es van centrar sobretot en la població adolescent-ja que es tracta del moment en què la majoria de les persones inicien el consum de substàncies i desenvolupen els patrons futurs d’ús i abús-, ja apuntaven a la importància de la pobresa i la privació de l’entorn comunitari més pròxim com a factors que incrementaven la vulnerabilitat dels joves davant del consum de diverses substàncies . Per exemple, Hawkins (1992) en una revisió dels factors de risc entre adolescents indica que la privació econòmica i social és un dels quatre factors relacionats amb la comunitat que pot incrementar el consum de substàncies psicoactives en aquesta població. Igualment, Petterson et al. (1992) troben que els nens que viuen en ambients deteriorats i en barris amb elevades taxes de delinqüència tenen major risc d’implicar-se en conductes delictives i de desenvolupar problemes amb les drogues. també Muñoz (1998), després d’una revisió exhaustiva dels factors de risc en adolescents, conclou que el residir en barris amb mancances de recursos o serveis públics, amb una alta densitat de poder població i amb percentatges alts de delinqüència i marginalitat contribueix juntament amb altres factor tors personals i familiars- a un ús precoç de drogues i al posterior abús de les mateixes (cit. en Becoña, 1999).

L’estudi de l’estatus socioeconòmic individual com a factor de desigualtat davant el consum de drogues i davant les conseqüències negatives és una mica més recent. Prova d’això, de cinc revisions sistemàtiques importants dutes a terme en la dècada dels 90 , Només dos -la de Clayton (1992) i la de Muñoz (1998) (cit. A Becoña, 1999) – esmentaven la influència de variables relacionades amb l’estatus socioeconòmic familiar com a factor de risc. Amb tot, la investigació al voltant d’aquest tema ha florit recentment (Scheier, 2010), probablement, causa de la influència que té actualment l’enfocament de salut pública, especialment en el àmbit anglosaxó. En efecte, davant l’abundància de dades empíriques provinents de l’àmbit de l’epidemiologia en el sentit que hi ha una bretxa de salut entre pobres i rics (Mar- mot, 2013), i sent el consum de drogues un dels principals determinants de la salut, la investigació al voltant de les desigualtats socioeconòmiques en el consum de drogues ha adquirit una rellevància que anteriorment no tenía.

A aquestes dues perspectives d’anàlisi sobre les desigualtats socioeconòmiques en el consum de drogues se’ls ha afegit recentment un renovat interès per l’enfocament territorial, de la mà de noves metodologies estadístiques i de la creixent disponibilitat de dades mediambientals i socials georeferenciats i de noves eines per a l’anàlisi espacial. això ha permès reprendre antigues línies d’investigació sobre les desigualtats territorials en el consum de drogues, però plantejant noves incògnites: fins a quin punt obeeixen les diferents prevalences de consum que s’observen entre territoris a factors contextuals o ecològics (és a dir, es deuen a les característiques pròpies del lloc), o són més aviat un reflex de les característiques de la població que viu a cada lloc (és a dir, responen realment a factors individuals). Determinar si la privació socioeconòmica d’un lloc i les característiques pròpies dels barris deprimits -menor qualitat urbanística, menor vigilància policial, mans major desorganització, menor disponibilitat de serveis, etc.- influeix en el consum de forma independent a les característiques personals de les persones que resideixen en aquests barris obriria noves vies per a la prevenció del consum i dels problemes de salut associats, i contribuiria a una millor planificació territorial de les intervencions en aquesta matèria.

Analitzar l’associació existent entre característiques socioeconòmiques personals o de l’entorn i el consum de drogues és, per tant, d’interès en matèria de prevenció, en la mesura en què obtenir dades empíriques que recolzin aquesta associació contribuiria a l’elaboració de polítiques i programes preventius més eficaços,

aportant informació valuosa per al disseny, implementació i avaluació dels programes de prevenció universal, la identificació de col · lectius diana per a programes de prevenció selectiva i per al desplegament territorial de les polítiques i programes desenvolupats. Finalment, l’estudi de les desigualtats socioeconòmiques en el consum de drogues, a la mesura en què es tradueixen en desigualtats en salut, té el valor afegit de contribuir cap a una societat més igualitària, on les persones de grups socioeconòmics desafavorits tinguin el mateix dret a la salut que les que pertanyen a classes més privilegiades.

«Les desigualtats en salut atempten contra el dret fonamental a la salut, són innecessàries i injustes «. Zsuzsanna Jakab, directora regional de l’Organització Mundial de la Salut per a Europa. (Marmot, 2013: v).

Enllaç al document sencer via @drogomedia

Deja un comentario