Decàleg per una parentalitat positiva

Us deixem aquest interessant recull en relació a com exercir el rol de pares i mares en les tasques educatives i com encaminar-ho des de la parentalitat positiva. 

                                                      

Avui us deixem unes petites reflexions que volen ajudar a fer grans canvis. Perquè criar els fills és difícil! Però fem el que podem amb el que tenim, que no és altra cosa que a nosaltres mateixos. Espero que us siguin utils, i no dubteu en fer-nos arribar els vostres comentaris o suggeriments!
Us ho hem ficat en forma de decàleg:

  
1.- Fer-los cas sempre: atendre i entendre les seves peticions.

Quan els nens són molt petits necesiten atenció ràpida en les seves necessitats. D’això en depén el desenvolupament correcte del seu sistema nerviós i el seu benestar emocional.

Quan es fan grans, també necessiten l’atenció dels adults. Caldrà que aquests entenguin que les necessitats dels infants canvien.

2.- Carregar-nos de paciència…!
De vegades els nens estan de mal humor, tenen un mal dia… Pot ser per moltes coses, i ells no sempre ho saben explicar. Exigir-los i cridar-los no els ajudarà. Estar al seu costat, encara que sigui sense parlar, els reconforta.


3.- Ficar normes clares, realistes i coherents. Però mai quan estem molt cansat o enfadats!

A partir dels 3 anys aproximadament ja es poden ficar normes. És important que tinguin sentit i que s’expliquin als nens en un llenguatge que ells entenguin. Cal avançar-se a les situacions i no ficar “imposicions” sinó arribar a acords.


4.- Deixar-los participar en les decisions: escoltar la seva opinió.

Tal com van avançant en les seves capacitats de parlar, els nens poden participar més. Escoltar la seva opinió els farà sentir importants i desenvoluparà la seva responsabilitat. I de vegades dónen idees interessants!


5.- Demostrar obertament que els estimem: abraçar i atendre.

Als fills els agrada que els adults els expressin obertament el seu afecte. Els transmet la idea de que els grans confien en ells i que, malgrat les dificultats que surtin, sempre es pot solucionar tot en positiu.

Ah! I l’estima no és mai a canvi de res!

La bona comunicació a l’adolescència s’entrena des que són petits, cada dia mentre creixen.

6.- Assumir els canvis que hi ha a l’adolescència i adaptar-nos-hi.

Quan es fan grans els fills canvien. Això agradarà o no, però és així. Per tant, el millor que podem fer és estar atents i gaudir del viatge.

I si volem que ens parlin, hem d’escoltar (sempre) i parlar.


7.- Practica l’escolta activa.

Quan expliquen coses, escolta atentament, amb tots els sentits. Repeteix el que t’han dit per assegurar que ho has entés. Digues com et sents tu i el teu fill t’entendrà més.

Sempre és més ràpid escoltar el que pensen els fills que voler imposar el propi punt de vista.

I s’aprèn més.

8.- No utilitzar mai la violència o agressivitat. No serveix de res.
Bé, sí que serveix: per generar dolor i desconfiança. Ni crits ni cops. Un cop a temps mai arregla res. Mai. Les situacions de violència afecten el cervell dels nens i joves.

9.- Respirar a fons i pensar les coses dues vegades…
Enmig de conflictes millor no decidir. Si posem sancions s’han de poder complir. Dona’t temps i parla-ho amb algú altre si cal abans de decidir.


10.- Cuida’t i estima’t tu també!

Si tu no estas bé, no podràs ajudar els altres. Els fills necessiten els adults en plenes facultats.

Busca i troba coses per a tu, per gaudir, relaxar-te i carregar piles.

Aquests punts estan basats en:

a) la pròpia experiència (com no podria ser d’altra manera…)


b) “diez consejos pràcticos sobre parentalidad positiva”, elaborat per l’ONG Save The Children i que podreu trobar a: http://www.savethechildren.es


Autor : Joan C. Obiol

Deja un comentario