Pages Navigation Menu

Informació sobre drogues i prevenció

De sota, cavall i rei: La Mina i les drogues

Espais de debat i 4 articles per abordar les 4 dimensions de les drogues al barri: mercat, usuaris, professionals i veïns, aquesta és l’aposta de desdelamina.net

 

desdelamina

La Mina és coneguda, com moltes zones perifèriques de les grans ciutats, com un barri amb dinàmiques econòmiques marginals i un gran mercat negre de la droga.

És un tema complex, però sobretot molt delicat, que sovint des dels mitjans de comunicació s’ha tractat d’una forma morbosa i banal.

Al barri hi ha una inquietud des de fa temps, per part del veïns i de les entitats, d’encarar aquest tema, des d’una visió diferent amb com s’ha fet fins ara.

Cal una visió local, feta per a gent del territori, que respongui a les realitats diverses que es donen al voltant de la droga, i que vagi més enllà de l’anècdota, sent capaç de generar un discurs col·lectiu, compartit i constructiu sobre aquest tema.

Com podeu veure l’encàrrec no és gens senzill, i l’equip del desdelamina han volgut assumir aquest repte de la forma més curosa possible, per tal de que totes les parts implicades puguin tenir veu i ajudin a superar mites i tabús, per a construir un imaginari que s’apropi el màxim possible a la realitat.

Les accions que engegaran aniran en dues direccions:

  • Quatre articles que pretenen abordar les quatre dimensions d’aquesta realitat: El mercat, els usuaris, els professionals i els veïns. Aquests pretendran des de donar una visió històrica de l’arribada de la droga al barri, fins a conèixer de primera mà quines son les vivencies dels veïns i veïnes.

  • Generarar espais de debat al barri, començant per l’Espai L, un espai de participació obert a professionals i veïns.

Aquest seguit d’articles que publicaran els han volgut titular De sota, cavall i rei”, un joc de paraules que dona diferents significats a la dimensió de la droga al barri. D’una banda aquesta expressió feta, significa “de gran magnitud o importància”. D’altra banda la sota, el cavall i el rei son figures de pes a les cartes de la baralla espanyola i sovint marquen el destí del joc. A més en els jocs de cartes la sort es combina amb l’habilitat i l’estratègia, i “el joc de la droga” combina aquests tres elements.

El primer article: el mercat:

De sota, cavall i rei: la Mina i el Mercat de les drogues

La Mina és coneguda, com moltes zones perifèriques de les grans ciutats, com un barri amb dinàmiques econòmiques marginals i un gran mercat negre de la droga.

En aquest primer article de la serie De sota, cavall i rei analitzem com és aquest mercat i com ha estat la seva evolució històrica.

Parlar del barri com el mercat (als darrers anys es parla fins i tot de supermercat) de referència a Catalunya (o fins i tot d’Espanya) de les drogues il·legals ha estat un dels referents dels relats entorn del barri.

Parlar del “mercat de les drogues” també fa referència a un imaginari col·lectiu que barreja realitat, fantasia i desconeixement quasi a parts iguals. Aquest imaginari és potenciat pel mateix mercat, ja que aquesta idea de “los bajos fondos”, dels territoris “sin ley” o com deia Paco Candel: “donde la ciudad cambia de nombre”; és el millor habitat per la seva creació i desenvolupament.

El “mercat” esdevé així una de les cadenes tròfiques més destacables dins de l’ecosistema que configura el barri i la seva gent. Una cadena que a més s’enxarxa sobre si mateixa i entorn d’altres dinàmiques del barri com els mercats legals o la dinàmica social i cívica.

Actualment el “mercat” es configura amb diversos estrats d’acció i amb una gran capacitat d’interconnexió entre ells amb molts nodes connectors. Des del primer moment que entra la droga al barri, aquesta comença a distribuir-se i repartir-se a diferents estructures. Part d’aquesta droga es reparteix entre diferents distribuïdors que comencen a fer distribucions en altres punts.

Part d’aquest material es guarda en llocs segurs (anomenats “guarderies”) per fer l’abastiment dels punts de venda. En aquests punts de venda a vegades hi ha fins i tot la presència de venedors a peu de carrer (els “punteros”) que fan o d’intermediaris últims o fins i tot, realitzen la venda al carrer. Aquesta darrera activitat s’ha arribat a realitzar durant les 24 h del dia, creant veritables punts permanents d’activitat.

El mercat final de venda és al detall, el “menudeo”, amb quantitats molt petites. Així les quantitats originals és distribueixen en milers de petites dosis de consum instantani. Les quantitats venudes són tan mínimes i a un preu tan petit que a vegades es poden canviar per objectes o productes. La majoria d’aquests objectes surten dels furts que els mateixos consumidors realitzen. Sovint però aquests objectes es venen a veïns del barri a preus mínims, que permeten al consumidor poder obtenir la droga. Així podríem dir que indirectament aquests veïns es vinculen a l’estructura del mercat.

No s’ha de perdre de vista que “el mercat” és el que controla els ritmes de l’acció de les drogues il·legals. A més ho fa amb “solucions empresarials” de primer ordre, que fan pensar més en grans corporacions comercials i eines de regulació avançades, que no pas en uns agents desorganitzats. A més, aquestes dinàmiques es fan i es desfan de forma tan ràpida que és molt difícil seguir-los la pista.

Durant els mesos que hem estat treballant en aquest article i després de dues operacions policials, que han desarticulat part d’aquest mercat aquesta dinàmica s’ha modificat i a les darreres setmanes ja es parla de la venda de dosis més elevades, de major preu i d’un horari de venda més reduït.

Encara que ho sembli, la venda de drogues il·legals al barri de La Mina no va ser la primera qüestió clau de la seva historia. El barri, que es crea principalment a partir del desallotjament dels barris de barraques de Barcelona, patia de tantes mancances que l’impacte de la venda de drogues no era un problema durant els primers anys.

És veritat que l'”economia informal” era un sistema de subsistència present ja a aquestes barriades. Aquesta economia (basada en els “trapicheos” i els negocis puntuals amb productes robats o il·legals) es relaciona amb l’economia de supervivència de moltes famílies i persones i serveix com a primera organització per a la venda de drogues. La ciutat informal era doncs el lloc ideal perquè aquests negocis, gestions i assumptes es produïssin. L’arribada als edificis nous, al barri de La Mina, no va significar la fi d’aquest modus vivendi.

Durant aquests primers anys 70 la venda no creava cap mena d’alarma social, perquè la presència de la droga (principalment haixix) fins i tot estava a la moda i era natural, esdevenint una eina reivindicativa contra el sistema. A més el mercat, en aquells anys, no era tan estructurat i extens com és avui en dia.

El consum d’aquestes anomenades “drogues toves” va provocar un progressiu creixement de l’estructura del “mercat”. Amb l’arribada de l’heroïna a Espanya, es va passar del mercadeig de haixix al d’aquesta nova substància.

El barri va esdevenir un punt d’entrada d’heroïna gràcies a les connexions intrafamiliars amb altres punts d’Espanya, que permetien l’accés directe a aquesta, fos per a la seva distribució o venda.

Aquest canvi de producte també va significar que del “trapicheo de subsistència”, es passés al negoci de la venda de droga, on es busca treure el màxim rendiment econòmic.

Això tindrà conseqüències devastadores, ja que el consum d’aquestes “drogues dures” i la pressió del benefici econòmic, convertiran al consumidor en una persona “drogodependent” que generarà noves dinàmiques vitals, que afectaran el conjunt del barri.

El 1978, es fa pública al barri aquesta nova realitat de la droga. Un adolescent, d’una família prou coneguda del barri, va entrar en coma a causa d’una sobredosi d’heroïna i va estar a punt de morir.

Als anys 80 el nou “mercat” va augmentar el nombre de traficants i venedors. A la Mina van aparèixer diferents xarxes de narcotràfic i de tant en tant hi havia enfrontaments entre elles pel seu control..

A més aquest mercat de l’heroïna va començar ràpidament a generar víctimes entre els adults, joves i adolescents independentment de la seva ètnia. Entre totes aquestes, va destacar un cas d’un nen del barri, que l’any 1984, amb l’edat de 12 anys ja era heroïnòman. Durant aquesta època surten a la premsa notícies que fan ressò del volum de negoci del mercatl’adulteració de la droga, o fins i tot l’organització perversa d’aquestes xarxes.

Aquests anys 80 van servir per a la consolidació d’unes dinàmiques socials subterrànies, que van acabar tenint un llarg recorregut i que dificultarien els processos de recuperació. Entre la misèria econòmica, l’atur i l’abandó social, les xarxes de la droga i de la venda de productes robats es van enfortir.

El “mercat de la droga” anava creant els seus propis circuits, basats en la fidelitat i el silenci, cosa que no posava fàcil desvincular-se d’aquest. Aquesta xarxa era bàsicament controlada per l’element masculí i familiar, i es va anar convertint, d’alguna manera, en factor d’identitat de moltes persones.

Als anys 90, amb un sistema de tràfic i venda ja molt instaurat, es van començar a fer evidents, en el cor del mateix barri, les conseqüències provocades pel mercat de l’heroïna. Persones enganxades, morts per sobredosis i adulteracions, robatoris, inseguretat, malalts de VIH i malalties associades al consum, etc.

L’impacte del mercat va arribar a ser tant trencador de les estructures familiars i socials bàsiques, que es va veure obligat a començar a auto regular-se d’una banda i minimitzar les conseqüències per l’altra.

Un exemple d’organització van ser les “patrulles veïnals” contra la droga. Aquestes van tenir una vida tant fugaç com explosiva, van aparèixer amb la mateixa rapidesa que van marxar.

Ens trobem també en un moment on dins el mercat, es va començar a fer un salt generacional i això va generar noves dinàmiques. Les quotes de mercat ballaven i es reconfiguraven segons les capacitats de les xarxes. Aquestes van incorporar nous membres i van començar a relacionar-se amb altres xarxes, ja fossin de tràfic de drogues, d’armes, objectes robats o joies.

Durant aquests anys es torna a donar un canvi del producte de venda, l’heroïna deixa pas a la cocaïna i l’èxtasi. Això provoca un canvi en els consums, passem del consum de refugi i evasiu al consum recreatiu i normalitzador. Aquests canvis no es donen al barri.

Aquestes noves drogues ja no es relacionaran amb el camell del mercat de “los bajos fondos”, sinó que la gent les comprarà a un amic o conegut en un espai socialment acceptat. Així doncs La Mina, no farà aquest canvi, sinó que es quedarà amb la venda d’heroïna perpetuant el model de “mercat marginal”, i en conseqüència consolidant la imatge de “barri marginal”.

Canviem de segle i de mil·lenni, i ens situem a una nova etapa als anys 2000. Un fet de clara repercussió al mercat va ser el tancament de Can Tunis, un dels focus de venda més importants de Barcelona, l’any 2005. Anomenada la “diàspora ionqui”, els consumidors d’heroïna van començar a distribuir-se pel territori metropolità, buscant nous punts de compra i consum. Al barri per tant va augmentar de la demanda, provocant, la reestructuració del mercat i l’augment de la venda.

Des d’aquell moment fins avui dia se’ns fa difícil poder fer una anàlisi de quina és la realitat actual del “mercat”.

Podríem dir, que seguim amb aquesta dinàmica d’absorbir la venda que s’ha dissolt en altres punts de l’àrea metropolitana, que les operacions policials desarticulen estructures que semblen ser substituïdes per altres sense gaires problemes i que fins i tot, es comença a parlar que “el mercat” a més de gestionar el tràfic i la venda de les drogues, també gestiona als consumidors i el seu impacte social.

Un altre element a destacar és que a causa de la crisi econòmica i les dificultats per accedir al mercat laboral, les estructures de venda s’amplien a les estructures finals. Més gent s’incorpora a fer de punt de venda (a vegades temporals o accidentals) o de distribuïdors de petites quantitats com a forma fàcil de fer diners. Però aquesta sobreoferta fa que els guanys siguin molts petits i fins i tot, participar del “mercat” no assegura superar aquesta fase d'”economia de supervivència”.

Al principi de l’article parlàvem del “mercat” com una cadena tròfica dins de l’ecosistema del barri. Potser avui podríem parlar sense que se’ns fes estrany que el “mercat” és el gran depredador d’aquest hàbitat i ha esdevingut un paràsit dins la cadena social, submergint moltes dinàmiques socials i cíviques.

Aquest article extreu dades del llibre de Josep Maria Monferrrer “Història del barri de la Mina 1969 – 2000” publicat al 2014 a l’editorial Octaedro i el llibre de Oriol Romani “Las drogas: sueños y razones” publicat al 1999 a l’editorial Ariel.

Agrair també les converses que hem realitzat sobre aquest tema a Josep Mª MonferrerPedro LorentePaco MarinDavid Pere Martínez Oró i Oriol Romaní.

Font i Més info a : desdelamina.net

Deja un comentario