Pages Navigation Menu

Informació sobre drogues i prevenció

Consum de drogues i abusos sexuals en els contextos d’oci nocturn : 4t informe Noctàmbules

L’Observatori Noctàmbul@s  publica el 4t informe de resultats que tracta d’oferir una imatge panoràmica de la realitat i percepcions socials relatives a la violència sexual en els contextos d’oci nocturn i consum de drogues.

 

observatorio-noctambulas

 

El document està dividit en tres eixos temàtics que aborden diferents àmbits clau en l’anàlisi de les violències sexuals en els contextos d’oci nocturn i consum de drogues: l’àmbit de l’oci nocturn, el de l’urbanisme i la percepció de seguretat associada a aquest, i el de la prevenció.

Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, tal com s’ha posat de manifest durant la jornada, són:

  • L’alcohol és la substància més consumida en contextos d’oci nocturn, en un percentatge idèntic el 69%, tant per noies com per nois. Tal com assenyalàvem en l’anterior informe, es tracta de consums majoritàriament voluntaris per part de les joves, fet que juga un paper important en la culpabilització d’aquestes quan pateixen violència sexual. Aquest fet trobaria la seva explicació en un imaginari masclista que relaciona el consum de substàncies amb la masculinitat i que penalitza les dones que transgredeixen aquesta norma social, fent-les responsables de les violències que reben, precisament per haver desobeït aquest mandat.
  • No és suficient el “No és no”: Un dels lemes més utilitzats i difosos per sensibilitzar i combatre les violències sexuals és el “No és no”. No obstant això, cal assenyalar diferents aspectes com el fet que aquesta consigna pot responsabilitzar les dones a manifestar la seva oposició davant del desig de l’altre. També, cal analitzar les limitacions que dificulten el dir “no”: els estigmes de “puta”, “estreta” o “calientapollas” que segueixen estant vigents, en jutjar la sexualitat de les dones o la por a la integritat personal i altres qüestions relacionades amb la inseguridad.Frente a això, des de l’observatori s’aposta per centrar-se en el consentiment afirmatiu ( “Només si és sí”) i entusiasta, que busca que el desig s’expressi en llibertat.
  • Més de la meitat de les dones enquestades ha viscut alguna vegada situacions de violència normalitzada: Un 57% de les joves que van contestar al qüestionari en línia ha patit almenys algunes vegades algun comentari incòmode, insistències davant d’una negativa de la seva part o tocaments indesitjats, davant a al 4% dels nois. Aquestes xifres posen de manifest l’alta freqüència amb què les dones pateixen l’ampli espectre de violències sexuals més normalitzades i legitimades en la societat patriarcal. Sembla ser que hi ha una penalització a través de la violència sexual intrínseca cap a tota dona que materialitza el seu ple dret a ocupar els espais d’oci.
  • Els nois tenen més dificultats que les noies per percebre i identificar les violències sexuals que ocorren en el seu entorn: D’aquestes dades analitzades es pot inferir que els nois tenen molt més naturalitzat els comportaments més subtils, no visualitzant-com accions de l’ordre de la violència sexual . En canvi, les noies tenen més consciència respecte a aquest tipus d’abusos i agressions, probablement per haver-les patit elles o alguna noia del seu entorn. Deixem de responsabilitzar les dones i posar més responsabilitat en els homes.
  • Agressors fantasma: Encara que es perceben i viuen multitud de violències sexuals, pocs nois s’identifiquen com agressors: Els “agressors fantasma”, com ja els anomenàvem en l’anterior informe, han de ser especialment tinguts en compte en les campanyes preveu Idear estratègies per desnormalitzar aquestes violències, d’una banda, i promoure el reconeixement de l’exercici de les mateixes, de l’altra, és fonamental si no volem que la responsabilitat de la prevenció recaigui en les dones.
  • La relació entre consum d’alcohol o altres drogues i violència sexual: La majoria de dones agredides havien consumit poc o gens, tot i que un 26% assenyala haver consumit fins a arribar al punt de no poder reaccionar. La majoria de les dones controlarien més el seu consum de substàncies en certs moments i espais, amb l’objectiu de tenir capacitat de reacció davant de possibles agressions. D’altra banda, moltes noies podrien amagar el seu consum per evitar la culpabilització que la societat imprimeix sobre aquelles que han “gosat exposar” voluntàriament a una situació perillosa. Un 70% dels agressors (autors de comentaris incòmodes o insistències) va assegurar haver consumit molt alcohol o altres drogues. I un 42% de les noies víctimes d’una violació sense força (per exemple, per trobar-se en situació de semiinconsciència) van percebre que el seu agressor havia consumit molt.
  • La configuració urbanística de l’oci nocturn genera por i inseguretat a les dones: Tant els horaris com la configuració social i física dels espais d’oci, els recorreguts a peu que connecten la casa

En aquest 4t informe de l’observatori de la Fundació Salut i Comunitat es destaca la importància de generar estratègies preventives amb perspectiva de gènere per a l’empoderament comunitari. És fonamental que les campanyes no es limitin a un cartell o una acció puntual, sinó que constitueixin estratègies a llarg termini, continuades i consolidades, així com participatives, coordinades entre diferents agents socials i destinades a l’empoderament de tota la comunitat enfront de les violències sexuals .

Un exemple de bona pràctica són els protocols i plans d’actuació municipals, eines que ens poden ajudar a explicar què fer, com fer i des de quin mirada es pot fer. Definir un pla d’acció és un bon argument per a desenvolupar un procés transversal que ens ajudi a implicar tots els agents que intervenen directament o indirectament en les diferents expressions de violència. L’eina pot ser útil no només per saber què fer, sinó també per proposar bases d’accions col·lectives per transformar relacions de poder patriarcals.

Més info a : www.drogasgenero.info

Burgos, A. (coord.), Et al., Noctambul @ s. Observatori sobre la relació entre el consum de drogues i les violències sexuals en contextos d’oci nocturn. Quart informe anual 2016/2017. Barcelona, Fundació Salut i Comunitat, 2017, 118 pàg.

DESCARGAR INFORME

 

 

Deja un comentario