Article d’opinió : “El sentit de coherència i el conflicte d’interessos”

incoherencia

Eduard Casas de GASS ens obliga a reflexionar no tant en el contingut de determinades actuacions sinó amb el seu rerefons i qui les financia.

incoherencia

El Dr. Antoni Gual, cap de la unitat d’Alcohologia de l’Hospital de Sant Pau, començava una xerrada sobre alcohol i joves a Palafrugell (03/04/14), amb el tema dels conflictes d’interessos. El Dr. Gual, davant un quòrum una mica estranyat, va anomenar les empreses que finançaven les seves investigacions, perquè això podria condicionar el seu discurs, va dir. Reivindicava un exercici d’honestedat i de coherència, per a què qui sentís el discurs, pogués posar els filtres oportuns.

Antoni Gual

En aquest mateix sentit, el Dr. Joan Ramón Laporte, director de la Fundació Institut Català de Farmacologia, denunciava, en el marc de la IX Jornada de la Federació Catalana de Drogodependències (08/11/13), que per a ell era incomprensible que s’arribés a editar una guia de pràctica clínica, com la del TDAH, quan hi havia més de 20 investigadors amb conflictes d’interessos, ja que cobraven també de les farmacèutiques.

El Dr. Laporte, a una contra de La Vanguardia (24/01/11), explicava com les farmacèutiques havien perdut l’ànima mèdica i només els hi quedava l’ànima comercial. Això també ho reflexa el Dr. Juan Pundik, fundador  de la Plataforma Internacional contra la Medicalización de la Infancia, que porten dècades i denúncies europees per a protegir a la infància de les “bondats” de les farmacèutiques.

laporte

Per continuar amb les dissonàncies i la manca de coherència, ja havia comentat en un altre article que Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, en les jornades de X anys d’Energy Control, celebrades al Caixafòrum (2010), afirmava que la banca no ètica, es dedica a blanquejar el diner del narcotràfic. A més de guanyar molt amb les drogues legals com fàrmacs, alcohol i tabac. Malgrat això, no els causa cap conflicte tenir fundacions que aporten programes educatius per a que els joves no s’enganxin a les drogues.

arcadi

Finalment, hi ha grups d’alcoholeres que tenen Fundacions, com ara Fundación Sociedad y Alcohol, que també pretenen educar en que els joves no s’enganxin, al mateix temps  que les empreses patrones de la fundació gasten milions en publicitatplena d’elements que saben que atrauran als joves. Les nostres administracions públiques no tenen cap mena de conflicte ètic en assumir i recolzar a aquests programes.

Hi ha molts exemples, un banc pot tenir una Obra Social al mateix temps que deixar sense llar i endeutades a famílies amb nens. Provocant suïcidis. O d’altres també poden tenir fundacions proselitistes al uníson que deixen sense aigua, gas o llum a famílies que no poden pagar rebuts abusius quan s’han quedat sense ingressos. Avui en dia ja és familiar el concepte de pobresa energètica, la qual costa vides.

Curiosament, totes aquestes entitats i institucions s’omplen la boca aportant programes d’educació en valors i d’habilitats per la vida.

andreu

Recentment, Andreu Obrador, en la seva ponència a la jornada Crisis dins de la Crisis de la Fundació Alba (2015)[1], venia a fer una crida als professionals, davant l’envelliment de la població de drogodependents, a que avaluessin, juntament amb els usuaris de drogues envellits, en què havia fallat el sistema per a que s’hagués cronificat tant aquest problema.

La hipòtesis que llenço és que falla la coherència interna i amb aquesta el sentit de coherència. És a dir, la primera vol dir que hi ha una falla entre el que es pensa i el que es fa; el sentit de coherència significaria una falla entre a on es pretén anar i a on s’arriba finalment.

La coherència és precisament allò que el psicòleg social Leo Festinger, assenyalava com a força principal per a reduir l’anomenada dissonància cognitiva, és a dir, aquella distància que existeix entre els pensaments i les accions. Si un no actua com pensa acabarà pensant com actua. Tothom necessita un mínim de coherència interna: ja sigui persona, família o entitat.

leofestinger

Ara bé, segons l’economista i escriptor Jose Luís Sampedro, el que interessa avui en dia i que ens ha portat a aquesta crisis mundial, no és una altre cosa que els diners, per tant, entre salut i diners s’assumirà tot el que té a veure amb el segon, adaptant la salut com un medi per assolir els diners. Ja sigui com a tractament o com a prevenció.

Jose Luís Sampedro

A l’any 1999, GASS disposava d’un equip de futbol sala en el que professionals i usuaris de drogues ens inscrivíem a lligues privades per fer una mica de treball de grup. La cadena basca Lizarran ens va pagar els equipatges, aleshores vam demanar a Deportistas contra la droga, una mica d’ajuda per pagar les costoses lligues. Ens ho van negar perquè no acceptaven que portéssim el nom Lizarran en les samarretes: venien alcohol, era dissonant. Potser allò era una mica exagerat.

spot200

Avui en dia no és estrany veure a entitats que treballen programes d’habilitats per la vida amb nens i joves, amb grans dissonàncies, per exemple alguna fundació pro infància que rep finançament de la Fundació Damm, també de Fundació Barça, que pertany a un club que s’autodefineix com a territori Damm. I podríem afegir a la mateixa entitat la farmacèutica Bayer, la Caixa de Pensions, GAS natural, Endesa, etc., tot un llistat d’empreses que estan fent molt de mal als nens, a les seves famílies i a la societat en general per la seva actitud neoliberal.

Ni la fundació ni els tècnics segur que tenen mala intenció, de fet la seva finalitat i objectius és contrària a les males pràctiques neoliberals d’aquestes empreses que col·laboren amb ells, però a la pràctica el gerent executa les lleis del mercat. Les mateixes que ens arrosseguen al moment històric que vivim com a humanitat i que sembla que no podem escapar. En definitiva, s’aposta per una viabilitat a costa de l’esperit o l’essència de la relació d’ajuda i de la coherència.

Cap problema tampoc per les diputacions, per exemple Dipsalut, amb la millor de les intencions i voluntats, en un programa anomenat “Salut i Crisis” ha conveniat amb la fundació anterior, tallers d’Habilitats per la Vida, tant per a centres de secundària de la Província de Girona, com per a fer formació a tècnics i a agents socials. Sense contemplar fissures en la coherència al treballar amb aquesta Fundació en la que col·laboren aquestes empreses, defensaran, amb una Càtedra de Salut de la Universitat de Girona, les tesis d’Antonovsky, la carta d’Otawa, els Drets Humans i els Drets de la Infància. Així doncs, és combinable la Bayer, Endesa, una càtedra de salut, l’Escola de l’Esplai, la Caixa, Dipsalut i les habilitats per la vida.

antonowsky

És tot un misteri saber què pot fer pensar als tècnics i institucions, que presentar-se davant dels nens i joves, amb aquest rerefons, té la més mínima oportunitat d’èxit.

No es tracta d’aspirar a anar immaculats ni perfectes i menys coneixent les pròpies contradiccions, però tampoc amb aquest nivell de dissonància.

Això s’assembla molt a quan Rajoy, sense ruboritzar-se, després d’acomiadar a 25 mil professors/es, diu que l’aposta per l’educació és el millor per a Espanya.

Per què falla la prevenció, la política, el tractament, l’educació, la societat, l’economia, etc.? Precisament per la gran dissonància que es mou en els ciments que trepitgem, molt allunyada d’una mínima ètica que se li suposaria. Com deia la gran Cèlia Cruz en la seva cançó… La vida es un carnaval.

[1] Diari de Terrassa (28/02/15)

Deja un comentario