10 usos de les Xarxes Socials que han revolucionat el món de la salut

Les Xarxes Socials tot i les reserves que encara poden tenir determinats professionals, ens poden aportar avenços significatius en el nostre àmbit laboral.

Encara que és innegable que amb l’arribada dels mitjans socials s’ha produït una revolució sense precedents en la manera com es relacionen tant persones com organitzacions, encara hi ha gent que opina que les xarxes socials no serveixen més que per perdre el temps.

En el meu cas, no passa un dia en què no trobi nous exemples dels canvis i millores que aquests nous canals de comunicació han portat a tot tipus d’àmbits, especialment l’educació, la salut i la política.

Avui m’agradaria centrar-me en el camp de la medicina, compartint amb tots vosaltres 10 avenços significatius que les xarxes socials han suposat per a la comunicació de les persones interessades en l’àmbit sanitari:


1 .- Establir noves vies de contacte directe entre personal sanitari i pacients.

Encara que tradicionalment els pacients han rebut les seves notificacions mèdiques per via telefònica o postal, cada vegada és més comú que els professionals de l’àmbit de la salut es comuniquin amb ells per email o través de les xarxes socials.

Com a mostra podem citar el doctor Fernando Casado, especialista en Medicina de Família que, en el seu compte de Twitter, publica informació d’utilitat per a les persones que acudeixen a la seva consulta, sota el hashtag # avisoapac.


 

2 .- Difondre missatges sobre benestar físic i hàbits saludables, de forma massiva i econòmica.
  
A causa de la gran facilitat amb la qual es poden compartir continguts a través dels mitjans socials, molts professionals del camp de la medicina han decidit complementar la seva activitat professional convertint-se en prescriptors d’informació.

D’aquesta manera, cada dia que passa podem trobar nous blocs editats per metges, infermers i investigadors, en què s’escriu sobre tot tipus de temes relacionats amb el benestar físic i els hàbits de vida saludables.


Per citar un parell d’exemples, el doctor Vicente Baos transmet els seus coneixements al públic en general, amb un llenguatge clar i senzill, a través del seu bloc La infermera Rosa Pérez ens il · lustra sobre qüestions tan interessants com els primers auxilis o els autocures en el seu popular videobloc.


3 .- Millorar la comunicació i l’intercanvi de coneixements entre metges, personal d’infermeria i investigadors.


Fa uns mesos ja ens referíem, en un article publicat en aquest bloc, al projecte Hermes, una xarxa social posada en marxa per la Unitat d’Innovació de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid. En aquesta plataforma de comunicació, especialitzada en el sector sanitari, es pot trobar «material videogràfic, activitats formatives, notícies d’actualitat i informació sobre congressos i workshops», així com una xarxa de blocs editats per metges, infermers i investigadors.


D’altra banda, cada vegada més, les xarxes socials són utilitzades com a eina de backchannel durant congressos i intervencions mèdiques retransmeses a través d’Internet, permetent la compartició de coneixements, així com la realització de preguntes i recomanacions en temps real.


4 .- Apropar a la ciutadania les singularitats, anècdotes i curiositats de l’exercici de la medicina. 

 En l’actualitat, cada vegada més metges i infermers s’animen a escriure posts compartint les seves vivències i reflexions personals sobre l’exercici de la medicina.

El divertit blog Mondo Metge, gestionat per una «andalusa collita del 84», és un clar exemple de com es poden estrènyer i humanitzar les relacions entre el personal sanitari i els pacients a través dels mitjans socials.


5 .- Fer crides a la població.


Fins l’arribada de les xarxes socials, un fet tan comú com la sol·licitud de donants de sang d’un determinat tipus i en una zona geogràfica concreta, s’havia de fer a través dels mitjans de comunicació de masses tradicionals (televisió, premsa i ràdio) o mitjançant l’ús de cartells.


Actualment, es poden fer crides massius d’una forma senzilla (i molt més eficient en termes econòmics) utilitzant comptes de Twitter com, per exemple, @DonarSangreCL o @YoDonoSangre. No hi ha dubte que els mitjans socials no arriben a tota la població, però sí a una part molt significativa dels potencials donants de sang.


Altres situacions en què les xarxes socials poden ser de gran utilitat com a eina de comunicació en l’àrea de la salut pública i la sanitat són les catàstrofes naturals, les epidèmies o la emergències mèdiques.


 

6 .- Fer arribar, al públic en general, notícies d’interès i avenços relacionats amb el món de la medicina amb un llenguatge assequible.

Avui dia hi ha centenars de revistes especialitzades en diferents camps de la medicina en què investigadors i facultatius difonen descobriments i novetats en la lluita contra tot tipus de malalties i malalties. Com es tracta d’edicions destinades als professionals del món de la salut, solen estar plenes de termes i expressions desconegudes per al públic en general.


No obstant això, gràcies a la desinteressada tasca d’un gran nombre de metges i infermers, una bona part d’aquests articles són reelaborats (utilitzant un llenguatge comprensible, amè i amb menys vocables pertanyents a l’argot mèdica) i publicats en blogs dedicats a la salut .


D’aquesta manera, uns coneixements que abans arribaven només als professionals de la medicina (excepte aquells que eren transmesos pels mitjans de masses en forma de reportatges o documentals) poden ser assimilats per qualsevol que tingui accés a Internet.


7 .- Millorar la comunicació entre pacients (i els seus familiars) afectats per les mateixes malalties o malalties.

 L’arribada de les xarxes socials ha suposat un abans i un després per a les associacions de pacients i afectats per diverses malalties o malalties, sobretot les que són poc comuns.

Per exemple, a través de comptes de Facebook com la de l’Associació de Pacients amb craneofaringioma o l’Associació de Pacients amb Disfunció de l’ATM i Neuràlgia del Trigemin, tant els malalts com els seus familiars poden mantenir un estret contacte amb altres persones interessades en el tema , compartir coneixements i organitzar-se, de forma senzilla i econòmica.


8 .- Generar espais on el personal sanitari pot intercanviar idees per millorar el sistema de salut pública.

 Els treballadors d’hospitals i centres de salut tenen molt a dir sobre la gestió sanitària duta a terme pels administradors públics. Desenes de facultatius inverteixen una bona part del seu temps plasmant, en els seus blocs, les seves reflexions sobre temes tan interessants com la insuportable càrrega burocràtica que pateixen la major part dels dels metges, les ineficiències presents en els programes informàtics que s’han d’utilitzar en el seu dia a dia, la motivació del personal sanitari i un llarg etcètera.

Per exemple, el doctor Salvador Casado utilitza el seu bloc, La consulta del Doctor Casado, entre altres coses, per «estirar les orelles» als directors i gestors de la sanitat pública madrilenya i estatal, iniciant interessants debats sobre política sanitària i exigint la implementació de noves accions i estratègies destinades a la millora de la prestació de serveis mèdics.


 

9 .- Donar consells mèdics als cuidadors de nens i malalts.

Els blocs constitueixen un dels millors aliats de les persones que tenen al seu càrrec la cura de nens i malalts.Només cal fer una senzilla cerca a Google per trobar desenes de blocs editades per facultatius especialitzats en pediatria, en les que s’ofereixen tot tipus de consells relacionats amb el benestar físic de nadons, nens i adolescents.  

Per exemple, en el conegut bloc El metge del meu fills, pertanyent al pediatre Jesús Martínez es relaten, entre altres coses, les aventures de «Manolo, un nen que té la possibilitat de saltar en el temps per mostrar-nos en cada edat els seus avatars amb la família, l’escola i amb el seu metge Jesús «.

Així mateix, cada vegada hi ha més blocs, editats per geriatres, on es tracten temes tan rellevants per als nostres majors com les cures en la vellesa o la importància de la vacunació en les persones d’edat avançada. 

10 .- Fer partícips als ciutadans dels problemes i possibles solucions en l’àmbit sanitari.

 En moltes ocasions, problemes de salut pública com la de falta de llits en un hospital o la saturació d’un determinat servei d’urgències han estat resolts per les pressions dutes a terme per la ciutadania, després de conèixer aquests fets a través dels mitjans de comunicació tradicionals . No obstant això, fins a l’arribada dels mitjans socials, només els casos més impactants arribaven a ser de domini públic.

En l’actualitat, amb la generalització de l’ús de les xarxes socials, els ciutadans han adoptat el paper d’activistes de la informació, utilitzant aquests canals de comunicació per denunciar, entre altres coses, les mancances del sistema sanitari. D’aquesta manera, gràcies als mitjans socials, moltes més històries relacionades amb una mala gestió dels recursos sanitaris arriben al coneixement de la població afectada.


En conclusió …

… la generalització de l’ús de les xarxes socials ha portat com a conseqüència una millora sense precedents en la comunicació de metges, infermers, investigadors, pacients i totes les persones interessades en l’àmbit de la salut.

Finalment, tant si ets un professional de la salut com si t’interessen els temes relacionats amb la gestió sanitària, t’animo a que deixis un comentari explicant la teva experiència personal o suggerint un nou punt amb el de seguir ampliant la llista.

Autor :  Mauro Xesteira

2 pensamientos en “10 usos de les Xarxes Socials que han revolucionat el món de la salut”

Deja un comentario